La mateixa habitació de l’escena 1. És de nit. La finestra està tancada. La DONA 3 està dreta al costat de la fïnestra i la DONA 1 està dreta al costat de la taula. La DONA 2 no hi és i tampoc la maleta. La DONA 1 i la DONA 3 es miren.
DONA 1: És molt tard. La veritat és que ja no esperava a ningú a aquesta hora… (Pausa.) És millor que torni demà.
La DONA 3 mira per la finestra. Pausa.
DONA 1: Té pressa?
Pausa. La DONA 3 toma a mirar la DONA 1.
DONA 1: Perdoni… no he volgut ser mal educada, però és que avui he treballat fins a molt tard i estic una mica cansada… (Sona el despertador. La DONA 1 l’agafa, apaga l’alarma i després en treu la pila.) Està espatllat. (Pausa.) Vol una mica de cafè? Encara que no sé si me’ n queda…
La DONA 3 diu que no amb el cap.
DONA 1: Em sembla que ja l’he vista alguna vegada pel carrer. Bé, de fet, l’he vista dues o tres vegades aturada a la vorera… des de la finestra.
La DONA 3 mira una altra vegada per la finestra. Pausa.
DONA 1: Aviat començarà a ploure. (Pausa.) Si vol seure…
La DONA 3 continua mirant per la finestra. Després torna a mirar la DONA 1.
DONA 1: Perdoni… he dit si vol seure…
La DONA 3 seu a la cadira del costat de la finestra.
DONA 1: Li fa res si fumo?
La DONA 3 diu que no amb el cap. La DONA 1 encén un cigarret i després n’ofereix un a la DONA 3, l’hi encén, i seu a la cadira del costat de la taula.
DONA 1: Quan la veia aturada a sota la finestra m’imaginava que volia pujar però que no s’atrevia (Pausa.) Fa uns dies va venir un home cap aquesta hora perquè li escrivís una carta a la seva dona que havia perdut un dit treballant en una obra. No va trigar ni cinc minuts a dictarme-la. (Pausa.) Obri la finestra si vol… (la DONA 3 no obre la finestra. Pausa.) La carta és per a algun parent?
La DONA 3 diu que no amb el cap.
DONA 1: És per a algun amic?
La DONA 3 diu que sí amb el cap. Pausa.
DONA 1: El que faig algunes vegades quan algú té pressa és gravar en una cinta el que vol que posi a la carta i després jo ho escric. (Pausa.) El que podem fer és que jo gravo la carta com si fos vostè i mentre parlo em va indicant si està bé o no. Li sembla bé?
La DONA 3 diu que sí amb el cap.
DONA 1 (agafa l’aparell gravador i treu una cinta del calaix de la taula, treu la cinta que hi ha a l’aparell gravador i hi posa la nova): Fa molt de temps que no el veu aquest amic…?
La DONA 3 diu que sí amb el cap.
DONA 1: Ho gravarem tot sencer per no haver d’anar apagant i encenent cada vegada… I quan hagi escrit la carta es pot emportar la cinta si vol… (Pausa.) M’ha dit que feia molt de temps que no es veuen, oi?
Pausa. La DONA 3 amb la punta dels dits es ressegueix el perfil de la cara a poc a poc, primer el front, després el nas, la boca, la barbeta fins al coll. Pausa.
DONA 1: És el seu amant? (Pausa.) Des que se’n va anar s’han escrit alguna carta?
La DONA 3 diu que no amb el cap. Pausa.
DONA 1: Té alguna notícia d’ell? (Pausa.) Li vol demanar que torni amb vostè?
La DONA 3 tanca els ulls uns segons i els torna a obrir.
DONA 1: N’està segura? (Pausa.) D’acord… molt bé… (Redreça l’aparell gravador.) Bé… aturi’m quan alguna cosa no li agradi. (Pausa. S’escura la gola i encén l’aparell gravador. Pausa.) “Estimat… ” (Pausa llarga.) “Estimat… després de tant de temps t’escric amb l’esperança de saber alguna cosa de tu… Espero que estiguis bé… ” (La DONA 3 aixeca la mà per aturar-la. Pausa.) Torno a començar… “Estimat… Fa molt de temps que no sé res de tu… Has pensat alguna vegada en mi?” (La DONA 3 Aixeca la mà per aturar-la. Pausa.) “Quan tornes? T’estimo i no faig més que pensar en tu” (Pausa.) “Des que vas marxar em passejo pels carrers i de vegades, de sobte, em sembla que et veig tombar una cantonada… Llavors corro de seguida cap allà i quan hi arribo… ja no hi ets… no es veu ningú… I em quedo allà una estona aturada o continuo endavant mirant a totes les finestres, per si t’has ficat en algun portal… Esperant que de sobte s’obri alguna finestra i tu t’hi aboquis… I si alguna vegada sento la teva olor la segueixo fins que la perdo o es barreja amb altres olors… o s’esvaeix darrere una porta… Llavors truco a tots els timbres per si algú m’obre… I el neguit em torna a empaitar de seguida pels carrers fins que es fa de nit i he de tornar a casa… I si hi torno és només per agafar forces per l’endemà i tornar-te a buscar… No puc fer una altra cosa… Sento que la vida sense tu se’m va escapant… que fa temps que se m’escapa a poc a poc i no puc fer res per aturar-la… Si us plau… torna al meu costat… ” (Pausa. Mira la DONA 3 i aquesta toma a fer el mateix gest d’abans, llavors la DONA 1 apaga l’aparell gravador. La DONA 3 treu un sobre de la butxaca, el dóna a la DONA 1 que mira el que hi ha a dins un segon i el deixa a sobre la taula.) Està bé. Gràcies.
Pausa. La DONA 3 s’aixeca.
DONA 1: Se’n va ara a casa seva? (Pausa.) Perdoni, no és assumpte meu. (Pausa.) L’altra nit hi va haver una baralla aquí al davant. Dos nois pegaven a un altre. Vaig obrir la finestra i els vaig cridar que el deixessin anar. Em van mirar un moment i van continuar apallissant-lo encara més fort. Al final em vaig enretirar de la finestra per no veure-ho.
La DONA 3 s’acosta a la taula i toca amb la punta dels dits els papers de la taula.
DONA 1: Generalment me’n vaig a dormir molt tard. Llegeixo una bona estona i després me’n vaig a dormir.
La DONA 3 agafa el llibre.
DONA 1: L’ha llegit? (Més fluix.) No, és clar.
La DONA 3 deixa el llibre i toca el cap del bust que hi ha a la taula, després toca un segon la punta dels cabells de la perruca que porta la DONA 1. Pausa.
DONA 1: No li fa por anar sola pel carrer tan tard?
La DONA 3 diu que no amb el cap.
DONA 1: Si vol es pot quedar a dormir aquí. Tinc un llit d’aire… Només s’ha d’estendre i inflar. Ha dormit mai en un llit d’aire? Suposo que si es pogués dormir a sobre un núvol seria el mateix…
Pausa. La DONA 3 treu la cinta de l’aparell gravador.
DONA 1: Se l’emporta ara?
La DONA 3 li ofereix la cinta. Pausa.
DONA 1: No. Emporti-se-la si vol… Ja me’n recordaré de tot… Escriuré la carta aquesta nit mateix per recordar-me’n de tot.
La DONA 3 es guarda la cinta a la butxaca i fa els gest de marxar, llavors la DONA 1 s’aixeca.
DONA 1: Li puc fer una pregunta? (Pausa.) Si no tornés el seu amic, què pensa fer? No ha pensat anar vostè a veure’l?
Pausa. La DONA 3 va cap a la porta de sortida. La DONA 1 li va al darrere.
DONA 1: Esperi…
La DONA 3 s’atura i mira la DONA 1.
DONA 1: És que no m’ha donat l’adreça… Sense adreça no podré enviar la carta demà.
La DONA 3 mira uns moments la DONA 1 i després surt de l’habitació. Pausa. La DONA 1 s’acosta a la taula. Pausa. Posa a l’aparell gravador la cinta que hi havia posada abans, la tira enrere fins al començament, l’engega i se l’escolta mentre endreça la taula.
Dona 2 (veu gravada): Esperi’s…
Pausa.
DONA 1 (veu gravada): Vol rumiar-s’ho una mica?
Pausa.
DONA 2 (veu gravada): No… no l’apagui. (Pausa.) La llum de l’escala, per exemple… Per la nit hi ha més llum al carrer que en aquella escala… No sé si és que no hi ha prou bombetes o les que hi ha no tenen prou potència, el cas és que no hi ha prou llum… i qualsevol es pot amagar en un racó i fer-te un bon ensurt… (Pausa.) Després hi ha el balcó… De fet, no puc sortir mai al balcó, ni tan sols posar-hi una planta perquè de tant en tant cau un tros de pedra al carrer… I també hi ha les humitats del sostre… Com que és l’últim pis, hi deu haver filtracions a la teulada… A més, allà a dalt han fet niu els coloms i se’ls sent parrupar tot el dia, fins i tot a la nit se’ls sent… Jo em pensava que a la nit els coloms dormien… O potser el que passa és que ronquen, no ho sé… Això és millor que no ho posi… (Pausa. La DONA 1 deixa d’endreçar la taula i mira l’aparell gravador.) Ah… i després hi ha el parallamps de la teulada, també… A tot arreu han tret els parallamps i aquell continua allà tot rovellat… Ningú s’ha preocupat de treure’l… Així que tinc tota aquella radioactivitat allà a sobre des de fa molt de temps…
Pausa llarga.
DONA 1 (veu gravada): Ja està?
La DONA 1 apaga l’aparell gravador, agafa un full, el posa a la màquina, s’asseu i mira el full en blanc. Comença a ploure. Se’n va la llum a poc a poc.
