Rosa Fabregat i Armengol

Segre, Portal Nou, Diari de Barcelona, Diari de Lleida, El Temps, i pàgines de cultura de la revista El Farmacéutico

VIè Premi Sikarra, 2017.
Creu de Sant Jordi, 2017.

La seva poesia és anímica i sovint emmiralla la mateixa autora. Molts dels poemes de Rosa Fabregat són experiències intensament viscudes. A l’hora d’escriure mostra el que sent en un estat profund.

Després de publicar diversos llibres, Fabregat aplega la seva obra poètica entre 1953 i 1993 al volum d’obra reunida Ancorada en la boira. Aquest volum suposa l’inici d’una activitat poètica renovada que la du a publicar Cartes descloses (1998), Rèquiem per una poeta (1998), el seu particular homenatge a Maria Mercè Marçal, i El ble de la llum (2003). Entre altres, han seguit diversos llibres com Roses de sang (2005) i A la vora de l’aigua (2008).

Com a narradora s’han de destacar dos vessants. L’escriptura de novel·les que ens parlen del seu gust per la ciència-ficció, amb l’obra Embrió humà ultracongelat número F-77 (1984) i La dama del glaç (1997), que inclou l’obra anterior i Pel camí de l’arbre de la vida. D’altra banda, escriu sobre temes polèmics on qüestiona la masculinitat excloent del sacerdoci, amb la seva novel·la La capellana (1988), per la seva actitud contrària als convencionalismes.

Altres novel·les seves són Laberints de seda (1981), de caràcter autobiogràfic, El turó de les forques (1983), on es va acostar a l’ciència-ficció feminista, i Francina i la providència (1995).

L’obra de Rosa Fabregat ha estat traduïda a llengües com l’alemany, el castellà, el rus o l’anglès. També ha estat inclosa a nombroses antologies, d’entre les més destacades podríem esmentar Poetes contemporanis de Ponent (1999), Paisatge emergent (1999) i Contemporànies (1999).