Patrick Gifreu Campos

En el menjador de la casa on vaig néixer,
hi ha dos miralls cara per cara.
El més gran és part integrant
d’un armari alt i massís;
el segon, de caire mural,
senyoreja a l’altra banda de l’estança.
Era davant del primer
que els clients s’emprovaven els vestits,
americanes i pantalons, acabats de filbastar.
S’hi miraven i remiraven,
gesticulaven de manera insòlita,
i fins feien contorsions ridícules.
Mon pare entreobria la porta de l’armari
amb la cautela pròpia del mag,
per tal que poguessin gaudir de la vista
del dors, fins llavors ocult.
He crescut, menjat i dormit, entre dos miralls.
Ells m’han vestit i m’han obert un espai a l’infinit.