La base de dades de les Lletres Catalanes
Nascut a la ciutat de València en 1953, va començar a estudiar les carreres de filosofia i filologia a la Universitat de València, però no les va acabar. Va treballar de traductor i editor en la Diputació Provincial de València fins al 2018 en què es va jubilar. Participà juntament amb Adolf Beltran, Josep Piera i Eduard J. Verger en la fundació de la revista literària Cairell (1979-1981, vuit números), que va donar a conéixer tota una nova generació de poetes valencians. Fou director, entre altres, de la col·lecció «Gregal Poesia», i així mateix de la col·lecció «Poesia» de la Institució Alfons el Magnànim. Guanyà el Premi Vicent Andrés Estellés (1976) i el Premi Ausiàs March (1979).
Als anys 90 va publicar diversos poemaris com Fira desolada (1991), Versos per a Anna (1998), Corrent de fons (1999) i Matèria d’ombra (1999). L’any 2000 va reunir tota la seua poesia en Poesia reunida. 1976-1999. El 2015 publicà a Bromera una nova antologia poètica, Notícia de la tribu. Antologia poètica; i l’any 2017 apareix la seua poesia reunida en el volum Poesia completa 1976-2016.
És traductor d’Alberto Cavallari i de Bertolt Brecht al català, i de Vicent Andrés Estellés a l’espanyol, entre altres; és membre de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i del PEN català. El crític literari Josep Iborra[3] afirmà que en el seu primer poemari, Llarg camí llarg, Granell hi cercava «la temptativa d’una poesia metafísica que canta l’exili del cos i la nostàlgia infinita del ser». Ha sovintejat també la poesia de caràcter polític (per exemple, a Refugi absent), amorós (a Versos per a Anna) i infantil (L’illa amb llunes).
És un dels autors valencians més llegits i també dels més valorats per les generacions literàries posteriors, motiu pel qual ha rebut diversos homenatges i reconeixements.
L’octubre de 2020 va rebre el premi de les Lletres Valencianes, guardonat per la Generalitat Valenciana amb motiu del 9 d’octubre.
Poeta del Dia Mundial de la Poesia 2018
Formulari d'enviament de postals (Envia un missatge per mail a qui desitgis, la postal s'inserirà automàticament.)
Serà la meua mort la mort més important
de totes les morts
que hi haurà i que hi ha hagut.
Serà la mort més tràgica, no ho dubteu,
la més radicalment mort.
Ho arrasarà tot amb tanta força
que no quedarà dret ni el més mínim
indici de vida sobre la terra.
Ni tan sols quedarà terra que puga sostenir
el més lleu record d’allò que fou
perquè era en mi i per mi afany de viure.
Vosaltres,
planetes i estrelles llunyans i orgullosos,
hi morireu.
Vosaltres,
boscos i mars, muntanyes i planúries,
hi morireu.
Vosaltres,
rèptils i ocells temuts i dominants,
hi morireu.
Vosaltres,
cossos odiats i estimadíssims,
dolor i bellesa dels dies i les nits,
hi morireu.
Vosaltres,
inferns i cels fets poema i angoixa,
hi morireu.
Serà la meva mort la mort més important,
la mort definitiva
que tot ho morirà, de nou per sempre,
per enèsima vegada.
Text: