Najat El Hachmi

Estudià filologia àrab a la Universitat de Barcelona i presentà un informatiu setmanal en llengua amaziga a l’antiga emissora Catalunya Cultura. Va fer de mitjancera cultural a Vic i de tècnica d’acollida a Granollers. Actualment resideix a Barcelona, on es dedica exclusivament a la literatura.

Va estudiar a Vic fins que es va matricular de filologia àrab a la Universitat de Barcelona.

Des de la publicació del seu primer llibre, Jo també soc catalana, ha participat en diferents taules rodones i fet conferències a Catalunya i altres països.

Va començar a escriure quan tenia dotze anys i, des d’aleshores, no ha deixat de fer-ho, al principi com un entreteniment, i més endavant com a mitjà per expressar inquietuds o per reflexionar i recrear la pròpia realitat, acostant aquests dos mons als quals pertany. El seu primer llibre, Jo també soc catalana (Columna, 2004), estrictament autobiogràfic, aborda la qüestió de la identitat i del procés d’arrelament al país que l’ha vist créixer des que va arribar a Vic, la seva ciutat, quan tenia vuit anys. Un llibre que, en certa manera, es va escrivint dia a dia, al mateix pas que es va formant la identitat de l’autora com a mare, treballadora, estudiant, catalana i d’origen marroquí.

La novel·la que l’ha fet famosa, L’últim patriarca, ha estat la guanyadora del Premi Ramon Llull de novel·la. L’obra exposa la història d’un immigrant marroquí que s’instal·la a la Catalunya central, un patriarca omnipotent, a vegades dèspota, que es troba confrontat amb els canvis culturals que assumeix la seva filla, que trenca amb la tradició d’origen i s’adapta als valors de la nova societat en què viu. A començaments de 2011 es publica La caçadora de cossos, també una novel·la en primera persona, en el qual aborda la temàtica de la sexualitat de manera molt oberta. El 2015 va guanyar el premi BBVA Sant Joan per La filla estrangera, que també va obtenir el Premi Ciutat de Barcelona en literatura catalana. El 2018 va publicar Mare de llet i mel.

L’octubre de 2012 signà, juntament amb un centenar de professionals, un manifest a favor d’una solució federal per a Catalunya i de prioritzar polítiques d’esquerres. El 2015 va donar suport a la confluència d’esquerres Catalunya Sí que es Pot.