La base de dades de les Lletres Catalanes
Impressor d’ofici. Defensor de l’ús literari del català, escriví nombrosos poemes, romanços, col·loquis, goigs en català, principalment, entre el 1794 i el 1802 en els diaris de València, com ara el “Correo de Valencia”. Es destaquen L’Àngel de l’Apocalipsi… (1798), en silves i de to grandiloqüent, i una traducció molt fidel del Stabat Mater (1799). Deixà inèdita l’obra en prosa Valencia paseada en sus calles y plazas… (1808) i recollí texts i escrits catalans (per exemple una col·lecció de goigs).
Prop la Creu, la dolorosa
Mare estava en peu, plorosa,
quan clavat son Fill va estar.
Quina ànima congoixada,
condolida i fatigada,
l’espasa va traspassar!
Oh, quant trista i afligida
es veu aquella beneïda
Mare del que és Fill de Déu!
S’entristia, gemegava
i es batia, quan mirava
les penes del gran Fill seu.
De plorar, qui es continguera
si a la Mare de Déu vera
en un llanç tan dolorós?
Qui no se contristaria,
contemplant la Mare pia
planyent-se del Fill preciós?
Per els pecats de les gents
veu a Jesús en turments,
i a assots cruels reduït.
Va veure a son Fill amat
morir-se desemparat,
quan entregà l’esperit.
Ea, Mare, font d’amor,
fes senta el fort del dolor,
perquè, com tu, també plore.
Fes que s’encenga el cor meu,
a Crist amant, que és con-Déu,
per complaure així al Que adore.
Mare santa, les ferides
del Que està en Creu,
dolorides, en lo meu cor imprimix-les;
de ton Fill tan llastimat,
per mi a patir tant posat,
ses penes en mi partix-les!
Fes que en tu plore, en tant vixca,
de veres, i em condolixca
del Que està en Creu, sent bo i just.
Dec en tu estar prop la Creu,
i acompanyar el dol teu,
desitge amb moltíssim gust.
De vèrgens, Verge engrandida,
no amargues ja més ma vida;
en tu, fes-me lamentar.
Fes-me el mort Jesús present,
sentir sa Passió igualment,
i ses plagues contemplar.
Fes, de ses nafres plagat,
quede en tal Creu transportat,
per amor del Fill gloriós.
Inflamat i enfervorit,
guarda’m, Verge, en lo conflit
del dia del Juí horrorós.
Fes la Creu no em desempare,
de Jesús la mort m’empare,
i la gràcia em protegixca.
I, assaltant al cos la mort,
fes que l’ànima la sort
de la glòria posseïxca.