Josep de Togores i Sanglada

S’instruí al Col·legi de Nobles de Sant Pau de València, i el 1780 començà la seva carrera militar (el 1810 obtingué el grau de brigadier). Intervingué en la Guerra Gran contra França (1793-1795), i l’any 1812 es traslladà de Mallorca a la Península en companyia de les tropes expedicionàries que batallaren a València i a Múrcia. Fou president de la Junta Suprema de Govern de les Balears i vocal de la Junta Suprema Central; també formà part de la comissió que s’ocupà de la preparació de la convocatòria de les Corts de Cadis (1812). De l’agost de 1820 fins al març de 1821 reeixí governador militar interí de Menorca, on establí relacions amb el reconegut il·lustrat Antoni Febrer i Cardona. Al llarg de la seva vida afavorí certament el desenvolupament econòmic i cultural de Mallorca, mercès la seva intervenció en la Societat Econòmica d’Amics del País (de la que esdevingué director posteriorment) i a l’ajuntament de Palma, on actuava com a regidor perpetu i, durant un breu lapse, ensems com a encarregat del Consolat de Mar i Terra. Compongué poesies en català, traduí les Noches lúgubres de Cadalso així com altres obres pertanyents a autors clàssics, i compongué, altrament, una ortografia i un diccionari «de la llengua mallorquina».