Rosa Leveroni i Valls

El 1930 i es titulà com a bibliotecària a l’Escola de Bibliotecàries de Barcelona, on va tenir com a professors Carles Riba, Pere Bohigas, Rafael Campalans, Lluís Nicolau d’Olwer, Marçal Olivar, Joan Petit i Montserrat o Ferran Soldevila, i es llicencià en filosofia i lletres i a la Universitat de Barcelona. Carles Riba li va prologar el seu primer llibre, Epigrames i cançons (1938).

Rosa Leveroni pertany a la generació de Mercè Rodoreda, Pere Calders o Salvador Espriu, escriptors que van viure la Guerra civil quan començaven a publicar llibres madurs. Per aquest motiu, com a poeta, ha estat inclosa dins la generació del 36. Durant la postguerra, va dedicar-se a la resistència cultural, al costat de Carles Riba, de qui feu d’enllaç amb els resistents de l’interior durant els anys d’exili del poeta. Va guanyar els Jocs Florals de la llengua catalana de Londres (1947) i París (1948). Fins a l’any 1951, no publicà el segon llibre, Presència i record.

El 1982 va rebre la Creu de Sant Jordi i ha estat una dels primers membres i sòcia d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC).

El 1948, el seu pare li havia comprat una barraca de pescadors a Portlligat (com a regal substitutiu del dot matrimonial), lloc que esdevindria la cambra pròpia de Leveroni fins a la seva mort.