La base de dades de les Lletres Catalanes
L’episodi que més ha marcat la biografia de Joan Llacuna és la guerra civil espanyola. Va ser mobilitzat el 1938 i va ser destinat a fer serveis auxiliars d’oficina a Manresa. Quan es van retirar els republicats, va ser detingut en passar la frontera cap a França. Després, va ser repatriat i enviat a un camp de concentració proper a Santander, d’on va sortir gràcies a la seva esposa.
És remarcable l’amistat que va mantenir amb Roselló-Pòrcel.
Revista d’Igualada, Anabis, El Temps de Valls, La Revista, La Publicitat, La Veu de Catalunya
De formació autodidàctica. Té una obra poètica breu en què destaca l’evocació de la infantesa viscuda a Igualada i una llengua i imagineria molt estilitzades.
En motiu del centenari del seu naixement (2005), la Institució de les Lletres Catalanes va publicar el volum Joan Llacuna. Centenari (1905-2005), amb un petit perfil biogràfic i una selecció de textos de l’autor.
Neptú, Neptú!
La brivalla aldarulla
a la plaça oviforme.
Neptú, Neptú!
Neptú, Neptú,
Príncep de la Placeta!
Plaça del Rei,
placeta perfumada
amb blaus de primavera!
(Primavera insubmisa
de la meva innocència!)
Tot el goig del meu cor
en una gota d’aigua.
Iridiscències flèbils.
Daura
el silenci la tarda.
Per què la meva veu
esdevé ressonant?
Una… dues…
Neptú, Neptú!
Les boles
surten del quadrilàter
per la destresa de la meva punteria.
Neptú, Neptú!
Melangia rosada
dels fanalets encesos,
tèbies ombres nostàlgiques,
adéu… adéu!…
(Plorarien les ombres
d’enyor?…
Plorarien?)