La base de dades de les Lletres Catalanes
Professor de lleis a la Universitat de Barcelona. Pertanyia al Consell de Cent de Barcelona i formà part d’un organisme del govern provisional durant el setge de 1713-14. Hom publicà versos seus en castellà i en català en les Festives demostracions del 1691. Participà en el certamen de sant Oleguer (1702), on guanyà el primer premi de composicions catalanes, i en altres solemnitats de Barcelona. Es conserva el seu manuscrit Desperdicios del Parnaso, amb una introducció en castellà, però amb composicions —d’una relativa qualitat— generalment en català, de to calderonià. També escriví un romanç català sobre sant Francesc de Paula (possiblement editat a Barcelona el 1739). Traduí en dístics llatins i en vers català el Llibre de bons amonestaments d’Anselm Turmeda.
Nostres antigues cartes, rubricades
amb tanta sang, comprades amb la vida,
entenent que d’Utrecht en la partida foren,
si s’entaularen, barrejades,
Barcelona per si les ha entaulades,
a Déu i a la ventura reduïda;
arma son joc, i luego se li envida
per un taür de flors que a Espanya ha dades.
Lo resto amb tretze Barcelona llança;
mes, com a trist catorze que li cau,
son rei no acut, per guerra ni per pau,
i al taür amb espases acut França.
Perd lo joc, perd quant té, perd l’esperança,
que és lo que de jugar ses armes trau.
Text: