La base de dades de les Lletres Catalanes
El 1827 es traslladà amb la família a Barcelona. Estudià filosofia al seminari de Barcelona i a Cervera i es llicencià en dret als estudis generals de Barcelona. El 1845 es llicencià i doctorà en filosofia i lletres, i l’any següent guanyà la càtedra de literatura a la Universitat de Barcelona, des d’on exercí un magisteri fecund. És germà del teòric de l’art Pau Milà.
El Vapor, El Propagador de la Libertad, El Nuevo Vapor, La Civilización, Diario de Barcelona, Biblioteca Artística, El Imparcial, La Discusión, El Europeo, El Prometeo, Revista Histórica Latina, Revista de Cataluña, Lo Gay Saber i La Renaixença
Pel conjunt dels seus treballs, Milà representa la introducció de la filologia moderna a la península ibèrica. Ha de ser considerat el constructor inicial dels estudis filològics, dels historicoliteraris i, assenyaladament, dels de llengua i literatura catalanes. Partícip i definidor d’una «escola històrica» catalana.
Cal remarcar sobretot la seva activitat com a historiador de la literatura catalana medieval. És el descobridor de la novel·la anònima Curial e Güelfa.
Set patges acompanyen
a l’aimador
que va a trobar sa nina
prop de la font.
Del castell de son pare
que n’és a prop
cap a la font se’n baixa
Na Melior.
Un dia, quan baixava,
troba lo cos
d’aquell que tan volia,
estès i mort.
Nafrat de set ferides
sobre del cor,
nafrat amb les set llances
dels set traidors.
Ja en cau l’amoroseta
sobre del cos;
Na Melior és morta
Déu la perdó.
Què en toquen les campanes?
Toquen a morts:
Na Melior és morta,
Déu la perdó.
Al castell se l’emmenen
amb processó;
porten dos creus de plata,
tres gonfanons,
que volen soterrar-la,
Na Melior,
al castell de son pare,
dins un vas d’or.
Les robes i les fustes
Blanques ne són,
blanqueta n’és sa cara
també les flors.
La mort quan la passen
prop de la font,
a tot son cos n’hi agafa
gran tremolor.
Text: