La base de dades de les Lletres Catalanes
Botiguer de teles d’ofici. Treballador infatigable, atret per la història eclesiàstica i pietosa del Principat (era terciari franciscà), aplegà una valuosa biblioteca de volums impresos i de manuscrits i escriví una gran quantitat d’obres, la majoria en castellà, mancades d’esperit crític però plenes de notícies pintoresques, anècdotes il·lustratives, llegendes locals, expressions populars, que les converteixen en una font important d’història. Entre les publicades es destaquen, Prodigios y finezas de los santos ángeles hechos en el Principado de Cataluña (1726), Lo pagès sant del Vallès… sant Medir (1733), traducció de la d’A.V.Domènec, Epítome histórico del portentoso santuario… de Monserrate (1742), Las siete maravillas raras del Principado de Cataluña (1745), Trecenario de la insigne virgen e invencible mártir la noble barcelonesa (1746), Índice de los santos… en el Principado de Cataluña (1746), i l’obra en català (inèdita fins el 1929) Lo perquè de Barcelona, en forma de diàleg en el qual l’autor és un dels interlocutors, i un dels altres dos un fill d’un austriacista emigrat; és una descripció molt viva i acolorida de la Barcelona de l’època i de les seves transformacions (enderrocament del barri de la Ribera, del qual fa una elegíaca descripció), de les llegendes locals, i on parla de l’origen dels noms dels carrers de la ciutat; les al·lusions polítiques, àdhuc històriques, són evitades. Deixà inèdits un gran nombre d’obres sobre els prodigis i els miracles fets al Principat per la Mare de Déu (Historia eclesiástica de Cataluña), pels sants i les relíquies (Urna inmortal), per la Vera Creu (Árbol de vida), les espines de la corona de Crist (Cataluña coronada) o el Santíssim Sagrament (Milagros y favores), així com catàlegs de cardenals catalans, de monestirs, esglésies, llista dels consellers barcelonins amb els fets més notables (Senat barcelonès), i la dels diputats (Institució dels diputats) i un Diari de les coses més notables succeïdes durant l’estada de Felip IV a Catalunya en 1701-02. Ingressà el 1729 a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, on formà part de la comissió encarregada de la història de Catalunya i presentà nombroses comunicacions; encara el 1797 s’hi llegiren treballs seus.
…era la cosa més bella i deleitable de Barcelona, perquè en les més de les cases hi havia hort o jardí, i en moltes jardins, i los horts se componien, no d’hortalisses, sinó de tarongers, llimoners, poncemers i de tota mena d’agrums… I en tots hi havia parrals bellament guar¬nits i acompassats de diferents sorts de raïms. Los jardins brillaven i admiraven ab sa gran varietat de flors dobles, no sols de les més uni¬versals, com roses, clavells, violes, satalies, gessamins, englantines, francesilles, tulipes, etc., sinó també d’altres més exquisides, vingu¬des d’Itàlia, França, Flandes, Holanda i d’altres terres, que en part guarnien i adornaven los testos de fina pisa, matisats de colors… Per los alegres i deleitables reguerons, que ben nivellats estaven, abun¬dantment corria, i a vegades serpejava, l’aigua, puix en tots los jar¬dins n’hi havia de viva, i en gran còpia; i en molts hi havia sorti¬dors ben labrats i magnífics.
De quants horts i jardins que en mon temps allí hi hagué, lo més curiós, costós i digne d’ésser vist fonc un que era del cònsol d’Ho¬landa, perquè a més d’haver-hi exquisides plantes, arbres i flors roses, i formes ab harmoniosa simetria disposades i arrenglades, per totes parts estava minat, havent-hi enterrats no pocs quintars de plom, per a lograr diferents i admirables jocs d’aigua, que, sortint ja de baix terra, ja de les parets i pedrissos, com i també fins de les soques dels arbres, componia una espessa pluja, de tal manera que elevant-se molt los cristal•lins raigs que pels forats dels conductes ei¬xien, los uns als altres acompassadament crusant-se, transformaven tot l’hort i jardí en un copiós sortidor, sense veure-s’hi ni flors, ni plan¬tes, ni arbres…
Molts d’aquests horts i jardins eren de cavallers, mercaders i. ciuta¬dans acomodats, los quals ab sos parents i amics, passaven allí plau¬sible i deliciosament les tardes en temps d’estiu i los matins en la primavera, alegrant-se i divertint-se, ja ab bitlles, ja ab trucs, ja ab cartes, sens mancar-hi les entretengudes i reials taules del jaquet, dels escacs i de les dames, servint-los de frondós pavelló i gira-sol los parrals, gessamins i murtres. Allí jugaven, allí cantaven, allí ba¬llaven, allí se folgaven, allí conversaven i allí feien sumptuosos ban¬quets i regalats berenars. No venia persona de distinció i de bon gust a Barcelona, que no anés a veure aquelles meravelles de la naturalesa i de l’art, admirant-se de què, dins les muralles de la ciutat, hi hagués tan plausible i deliciosa recreació.
De gran part de dits jardins i horts gosava també generalment tothom que passejava per la muralla, des del Portal Nou al de Sant Daniel, d’a on se descobrien los arbres fruiters i los sortidors. […] Girant-se a la mà dreta, se gosava de l’amenitat dels jardins i de quasi tota la ciutat. I, finalment, voltant-se a l’esquerra, s’observava lo di¬latat Pla de Barcelona, ab sos arbres, sembrats, hortes, sèquies, molins, convents, torres i cases de recreu, i ab sa cordillera de muntanyes, quasi totes cultivades, que a modo de mitja lluna apar que li formen una frondosa garlanda.
Text: