Albert Ràfols Casamada

Homenatge a Walace Stevens

I
retallant-se en la llum
que entre per la finestra
les paraules es confonen
amb els silencis

II
la tarda de març
s’arrapa als vidres

l’arbre és un signe mòbil
que dóna forma al vent

III
enretirem la cortina
les muntanyes tan lluny
són l’eco d’alguna cosa
que ara no sabem

IV
quan es fa fosc
el teu perfil es reflecteix
al vidre

duplicació o somni?

V
la finestra és un rellotge
que no compta els minuts

VI
¿tremola el vidre
amb el vent
o és el respir
de les coses callades?

VII
en l’aire gris
es dissol el capvespre
com el fum
dins la boira