Josep-Ramon Roig Antó

– “Necessito la campana budista!”
Com galtes enceses
a boca de biberó, alça borrims
de cul en avall, a la ganya.

– “Ja no queda temps, ni futurs
en especial, cap posar-se
al puesto d’altres queda,
ni d’escodors!”

I en adesar la canana
i les folgòries menudes,
de mentals – les fugisseres
gotes escarritxades – ,
veu lo cel encès en llum
de caderneres, en repapar
dels vins, i pensa l’expansió
de les Veus en incessants
Kalpes rodants: – “Mira la tele!”.

Budells de pena diu
del món, se diluvia!
De les brosses als ulls, de les
alteracions, hormonal,
se’n recorda, de quan les ventades.
Cloïssa parpella
de llavi vist, partit,
abocat en terra,
amb pantalonets curts,
com pensament
en falleba, en febrada
lampista de carns:

– “Queviure de penes.
Queviure de sang!”,
diu.
Lo quixal cruix en pròtesi
a la geniva balba. Esmussat,
li creix en dentera
animal. La cutximandera
batxilleja sense pietat i ara parla
del temps: – “Jesús, quina basca!”

(Tot és viure!)

Desfiguració, miratge,
badant a màquina,
que l’arbre espollissa a
hores malaltes i bacons
empapussa, així, d’ois ple,
a poalades i borinots.
Pessiga ell dits del temps,
d’obra formats, durícies.

I passejos, també, de dir,
redolant en cosa
d’arrupir-se, amb fred,
de no estar-s’hi,
entre rostolls
incessants.
Amb rodaments, girant
les llums, perboca
amb suor fréstega
entotsolada: ningú canviarà
per tu, ni ho penses,
i no hi ha res a fer!

Ni així, ni a ratos!
Ni elements – punyeta! –
elementalment.
Ni elementiada,
tampoc, ni que elemente
les coses poques
aquella… Ni ell
vol ja fugir-ne,
ni desfer-se’n,
ni morir etern
en la immortalitat bruta
del dol.

És la carn! La de la importància,
la seua carn, l’encarnadura
del temps. Lo sentit i el goig.

Però què farà, pobra bèstia trista,
sense consol? Com serà algú?

Lo sapastre!

Llavis, llengua i enceses
genives mostren carn.

Suposada abjecció
de les salives, glop.

I amb la dent creix, se fa
aigua la boca, mos.

I la postisseria,
finalment, se fa boca.

Espai mascle
espai mascle
(espaiet!)
espai mascle
espai mascle

espès mascle
espès mascle
espès mascle

clos mascle
clos mascle
clos mascle

(espaiet!)

mà mascle
mà mascle
mamascle
mamascle
mamascle

manxa mà!
manxa mà!
manxa mà!

asclamà!
asclamà!
encesamà!
encesamà!

espéssama
espéssama
espéssama
espéssama

mà mascle
mà mascle
mamascle
mamascle
mamascle
ma ma ma
maa maa maa
aa maa mar!

Lo vigor. Lo muscle.
La balba tocamenta.
Palpar molles
adesiara, i mairam!

Alça! Safarranxo
i remenades,
plexe solar a sangs!

I com se n’ompli la boca,
a extrems, lo babarota!

Estreps amples i vistosos:
musculació del desig.

Arc singular d’homenatge,
com si fos espill d’herois,
este carrer de fortor,
trau bategant, fosc triangle,
m’invita sota la bata
mig oberta d’ella, clot
de ressol i de marasme.
Vencedora aclamada!
Te miro als ulls, com badoc:
estic del tot – saps? – al pot!
Dóna’m la deu delerada
dels sucs, cova peluda
i humida, i també
la boca pocavergonya
en l’exaltació altiva!
Desfilarem en victòria
coronats de llorer.

Xica tu! xica tu! xica tu!
pos xica tu! pos xica tu! pos xica tu!
xica tu! xica tu! xica tu!
pos xica tu! pos xica tu! pos xica tu!
Conta! xica tu! pos xica conta!
Xica tu! Pos xica passa! Conta!
Pos xica passa! Conta!

itam betuque…
itam betuque…
itam betuquehosapstu, eh?
xicaxicatu!
xicaxicatu!
itam betuquehosapstueh?
xicaxicatu!
xicaxicatu!

Xica tu! xica tu! xica tu!
pos xica tu! pos xica tu! pos xica tu!
xica tu! xica tu! xica tu!
pos xica tu! pos xica tu! pos xica tu!
Conta! xica tu! pos xica conta!
Xica tu! Pos xica passa! Conta!
Pos xica passa! Conta!

Au xica toca!

Posellalidiu
Estoylocaporti
Ielllidiu
Dejamenpazdeunavez
Teodiovete
Perqueclaronastafartdella
Perquesemprelastaseguinsas
Iellnovol
Vritatperqueselastraexiqueta
Lotioiteaquellpronto
Losomenstat
Iallavonsbueno
Ellsenvaialcapdunsdies
Selatrobailidiu
Domesverela
Notequierovermas
Aixidesopeton
Iellamanameuaundisgust
Vaigadaltabaix
Unaixanglotiunsastremsquefa
Quedirasquesassucalmigdelcarre
Perquesposacomaistericasas
Quenolapodencontrola
Xiquetadecapdelesmaneres
Buenoallosafona
Perqueconta
Nouasvismai
Traunnervixica
Quesemblaquetingue
Laforçadunboudaon
Deunouvulguelespersones
Commostornem
Perqueliandeposaunsedanteitot
Peraquescalmemana
Perquesclaro
Astaboijapernellella
Latontaperocomestansossaella
Perquesaixismirriadetairrancia
Sasnoresunainfeliç
Contalamustia
Iellesmolguapoxiqueta
Vaigaquenoteresafe
Ladesgraciadaijesus
Iellaqueuveutat
Probetapossasquefa

Cor visible el teu,
daurat, botant
entre escot i pitral
a cada passa,
i repetit, brillant,
al canell, i als dits
de la mà gràcil
replicat, amorós
de carícies…

…I al turmellet bonic
encadenat,
provocatiu,
també, i a l’orella
i al nas, i a la cella
i el melic, perforats,
lo teu cor se mostra,
i tatuat, amb gràcia,
si et gires, a l’espatla…

…I a la corretja, central,
que tu en dius “complement”,
de sivella, remenant,
un cor monumental!

…Quants corets enllaçats fan
la teua cadeneta d’or?
Cordial demència
d’acoblar-se, baules tendríssimes
de l’amor…

Desfetes a cada sarpada
d’un nou amant,
penetes del sentiment
que s’afegixen volant,
són la llista, cada vegada més gran,
dels teus dolors, creixent…

Jo? jo? jo? jo? jo? jo?
nooo! nooo! nooo!
jo no! jo no! jo no! jo no!
no home no! noo!
no home no! noo!
no home no! noo!
jo no! jo no! no home no!
jo no! no home no!
jo no! no home no!

Tx! jo? tx! jo?
tx! jo? tx! jo?
tx! jo? tx! jo?
tx! jo no!
tx! jo no!
tx! jo no!
Que no home noo! tx!
Que noo! tx!
Que no home noo!
Que noo! tx!

Jo? tx! nooo!
jo? tx! nooo!
jo noo! tx! que noo! tx!
jo noo! tx! que noo! tx!
no home noo! pfff!
jo? tx! jo? tx!
d’aoon! pfff!
jo? tx!