Bartomeu Rosselló-Pòrcel

De família modesta, va estudiar el batxillerat a l’Institut de Palma, on fou deixeble de Gabriel Alomar i Villalonga. Va publicar nombrosos articles de caràcter cultural a la seva joventut.

Estudià Filosofia i Lletres a Barcelona. Fou deixeble de Carles Riba i de Joan Coromines i condeixeble de Salvador Espriu, a qui va dedicar Imitació del foc i amb qui va mantenir una estreta relació. Vivia a la Residència d’Estudiants de Catalunya, on organitzà la biblioteca i dirigí les edicions de poesia. El 1930 publicava l’Antología de poetas mallorquines. Va mantenir una breu però intensa relació amb el poeta Joan Llacuna.

Es traslladà a Madrid per enllestir el Doctorat, i exercí a l’Escola Plurilingüe. A Madrid aprengué l’ofici de tipògraf i entrà en relació amb el grup de la revista Cruz y Raya, amb el qual feu plans per publicar-hi una secció sobre lletres catalanes. Tanmateix, el va sorprendre la Guerra Civil, quan feia oposicions a càtedra d’Institut, i retornà a Barcelona. S’allistà a l’exèrcit republicà, però la seva delicada salut el va mantenir allunyat dels combats.

Malalt de tuberculosi, va ingressar al sanatori del Brull, a Osona, on va morir el 1938, quan només tenia 24 anys. Aquesta mort prematura el convertí en símbol d’una generació perduda, que s’ha designat també com a generació del 36, i en els primers anys de la postguerra el seu nom va ser venerat i la seva obra gairebé mitificada.

Rosselló-Pòrcel ha estat descrit com un vitalista convençut, rebel, contundent, explosiu, es definí com a “català de Mallorca” i “comunista”.