Ferran Soldevila i Zubiburu

ESTUDIS:  llicenciat en Lletres a la Universitat de Barcelona. Premi Extraordinari de doctorat amb la tesi La reina Maria, la muller del Magnànim

Alumne d’Antoni Rubió i Lluch als Estudis Universitaris Catalans entre 1910 i 1912, fou secretari-redactor de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC (1914-1916, 1918- 1920). El 1922 fou nomenat professor auxiliar a la Facultat de Lletres de la Universitat de Barcelona. Va fer oposicions per entrar al Cos d’Arxivers i Bibliotecaris de l’Estat i va exercir com a tal a Maó, entre 1922 i 1924, a Logroño durant tres mesos, més endavant a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, entre els anys 1931 i 1932 i finalment és bibliotecari de la Universitat de Barcelona, des del 1932 fins al 1938. Entre 1926 i 1928 fva fer de lector d’espanyol a la Universitat de Liverpool i el 1928 va seguir els estudis a l’École de Chartres de París. 

Es va exiliar a França entre el 1939 i el 1943. En tornar a Catalunya, es dedicà a l’ensenyament com a professor d’Història de Catalunya als Estudis Universitaris Catalans, en el lloc que anys abans havia ocupat el seu mestre Antoni Rubió i Lluch. El 1947 fou nomenat membre de l’Institut d’Estudis Catalans, el 1954 tornà a ingressar al Cos d’Arxivers i Bibliotecaris i ocupà de nou el seu càrrec de bibliotecari de la Universitat de Barcelona. L’any 1958 també entrà a la Reial Acadèmia de Bones Lletres i, posteriorment, fou cap de secció de l’Arxiu de la Corona d’Aragó fins el 1964, any en què es jubilà.