Víctor Sunyol Costa

Dorm.
Torna al teu lloc tan sols record,
al bell somni d’aire.

Desperta.
Torna a l’oblit que en tu fulgura,
a l’enyor d’un somni.

Som record d’un dia fràgil,
rerefons d’una memòria.
Som d’un somni que somia.

Recorda,
i que el record et sigui el temps de l’oblit.
Oblida,
i que l’oblit et dicti el pas del record.

Recorda.
Oblida.
Dorm.

la fi. la fi. la fi de cada fi.
aquesta fi de tot, fi del mai, fi al no-res.
infinita fi
en el mai més,
per ja mai més.

*

aquesta fi que ens crema,
que ens buida,
ens esquinça,
ens abat
aquest no-res tan nostre,
dolor
del món.

dies i dies,
dies,
dies del buit,
l’absència,
dies de dol,
dies d’enyor,
en plor,
dies dolor
del món.

i jo,
nosaltres,
la nostra fi
de tot,
de cada un.
la nostra i única fi
del món.

i jo,
nosaltres,
dolor,
un plor profund,
desig turment contra el no-res
—l’inútil—
encès endins
—silent—
d’aquest dolor
de tot.

dies i dies,
dies,
la por
del buit,
del tu no-res,
del ja no tu sinó en nosaltres.
la por
del temps
de mai.

*

el temps.
el temps de quan,
el teu,
el nostre.
el temps de ser
en la nostra crida
sols.
el temps de ser
en la nostra crida
sols.

dies i dies,
dies,
d’aquesta
la nostra
única fi.
i ni
no-res
en el gran buit
del món.

*

i jo,
nosaltres,
a tu,
en tu,
en el teu mai més,
el nostre,
en ell,
la nostra única fi
prenem.

dies i dies,
dies
de tu,
del teu ja mai,
el teu lloc,
camí,
del meu pas
que sóc
només.

*

el temps.
el temps.
tots els teus temps
en el temps nostre
que et som,
memòria
de tu,
el nostre
conhort
per als dies
de dol.
dies i dies,
dies
d’enlloc,
de mai més
i ja
sense tu.

i jo,
nosaltres,
amb tu,
en tu,
aquest tu
tan dins
fet tot repòs
o llum
per al ja mai més
més meu,
més nostre,
per quan la nostra,
la meva,
i única
fi
de tot
del món
darrer.

*

dies i dies
dies tristor.
dies i dies
dies del buit,
dies vençuts,
dies d’enyor
en dol,
dies dolor
del món.
i jo,
nosaltres,
en conhort.
i jo,
nosaltres,
en la nostra
única fi
de tot,
salvats
per la teva,
per aquest
mai més
de tu
que ens crema,
que ens dol
el cor,
el món.
Aquest mai més de tu
que ens cou
amb foc
de llum

*

el temps.
el temps.
tots els temps
del plor.
jo,
nosaltres,
en plor.
i en el plor
la por
del temps
del mai,
del ja mai
de cada un,
de la nostra
i única
fi
de tot.
i en el plor
el conhort
de tu
per tots els dies
d’ara i de mai,
dies i dies,
dies del buit,
del temps
de mai
per mai més

*

dies i dies
dies de plor
dies de foc
dies de llum.
dies,
dies i dies
els dies teus
dies d’ahir
que mai més no.
dies,
dies i dies
els teus dies aquí,
els teus dies a prop.
dies,
dies i dies
mai més,
dies
on tenir
on saber
on prendre,
aprendre.
dies,
dies i dies
per quan la nostra,
la meva
l’única fi
del ser
i el lloc,
del món
darrer.

*

i jo,
nosaltres,
tu,
en el mai més,
per ja mai més.
al temps del tot, del mai,
temps al no-res.
dies i dies
dies del mai,
de la fi.
la fi, la fi, la fi de cada fi,
infinita fi.
per ja mai més,
mai més
per mai.

per ara,
també.
per ara,
ara de mai.

sense com cap sense
—cap res—

quan ja ni sempre
ni mai
quan ja no res
per

—sense—
on
o quan
o ser
sense
—sempre—

des de (morir)
només
amb
i tot

per mai
per mai
—de—

sempre sense
per mai

la por del desig

Làpida hebraica del cementiri jueu de Girona
Cantera & Millàs 185 n. 14.651
110 x 54 x 32 cm. s. XIV – XV
…la seva memòria sigui per la vida perdurable, tingui pau.
Inscripció molt esborrada, difícilment llegible.

(joia)

l’exultació de l’aigua, en la sorra

la festa del vent, dins la pedra

asif imerghen

—el riu de sal—
la vida, la vida

(no la mudesa.
en sofrença
des del cor mateix de la mudesa.

no pas la mort.
en dolença des de la pròpia mort.

viure, parlar

la joia tota)

On ets, aquí al davant, donat a l’aire,
donat al buit, dissolt en la mirada?
Tanta llum entenebra l’hora
i fa l’espai etern;
d’estar només.

Suspens
pregunta abissada
—el temps s’esbalça per l’ull en atura—
on ets, d’estar?

On ets, al teu davant, donat a l’aire,
donat al buit, dissolt en la mirada?

Com on sagna la paraula on miralls on ganivets, allà. on la mort no encara però ja sí, i només ardent de glaç, roent. aquest, aquest, si tampoc ara ni quan, aquest, ni temps. ni la figura al fons. tampoc la mà, ni xifres. el dir de l’escorça al cor de la sang, el ritme. aquest. de la llengua que no (gira’t i mira’m) com on aquí sagna la paraula en coàgul de mots, gleva de l’ésser

a Cristina Cervià

6-11-02 22:55 Teatre de Salt (4.48 Psychose, Sara Kane. Isabelle Huppert)

dorm.
ara dorm.
dorm en l’etern ressò.
dorm en el somni nostre.
reposa en el no-res que en tu ens fa viure.
reposa el teu repòs en tots nosaltres.

dorm.
ara dorm.
dorm en el nom que et bressa.
dorm en el ser més nostre.
reposa el camí en repòs que ara ets.
reposa endins d’aquest antic enyor.

dorm.
ara dorm.
dorm en el teu record.
dorm, que et vetllem el son.
reposa en el nostre conhort que t’és.
reposa aquest teu son que no s’adorm.

dorm.

ara dorm.

dorm.

11 fites

1

des de la pedra

2

des de la pedra
només
sense
la pedra

3

des de
només
sense

4

des de
—amb—

o per

5

la pedra

—des de per sense—

6

la pedra
—des de només—

només sense

(els mots)

7

des de només
—amb—

—només sense
(els mots)—

la pedra

8

per
des de

(la pedra)

9

només
per des de la pedra

sense

10

en la pedra
només
des de sense

—amb—

i

11

només amb des de sense

—pedra—

Llosera del camí de Lleone. Farrera de Pallars

.