Màrius Torres i Perenya

El seu pare, Humbert Torres, metge de professió, ocupa els càrrecs d’alcalde de Lleida, vicepresident del Parlament de Catalunya i diputat del Parlament espanyol.

Màrius Torres estudia el batxillerat al Liceu Escolar de Lleida del 1920 al 1926. Després, es llicencia en Medicina per la Universitat de Barcelona, seguint la tradició familiar. L’any 1933, durant el viatge de fi de carrera, té l’oportunitat de visitar les ciutats de Florència, Gènova i París. A la tornada continua estudiant medicina i s’especialitza en la investigació i tractament de les malalties de l’aparell digestiu. Durant l’etapa d’estudiant escriu la seva primera i única comèdia, amb el títol Un fantasma com n’hi ha pocs, que els seus cosins presenten entre els anys 1933 i 1936 al certamen literari Ignasi Iglésias, sense fortuna.

La seva vida dona un tomb decisiu l’any 1935, quan contreu una infecció gripal que es complica greument. Cap a finals d’any ha d’ingressar al sanatori antituberculós de Puigdolena (Vallès Oriental), on pràcticament passarà la resta de la seva vida. Al sanatori coneix Mercè Figueres —la Mahalta dels seus poemes—, una noia amb qui comparteix lectures, passejos i converses. També rep sovint la visita de l’escriptor Joan Sales amb qui es crea una amistat basada, sobretot, en aspectes literaris i intel·lectuals. En aquest sentit, el 1976 Joan Sales publica les Cartes a Màrius Torres, escrites entre 1936 i 1941. Aquesta recopilació epistolar de set-centes pàgines és de gran interès per aprofundir en la personalitat dels dos autors, i encara més en l’atmosfera enrarida de la Catalunya de l’època.

Durant els primers anys de la Guerra Civil escriu per a la revista L’Ideal de Lleida amb el pseudònim “Gregori Sastre”. Al sanatori, es distreu escrivint un diari, inicialment adreçat al seu germà, on anota les seves impressions i sentiments sobre la Guerra Civil, i més tard, amb comentaris diversos de caire artístic, musical i literari. També s’interessa per matèries tan diverses com medicina, grafologia i filosofia, llegeix clàssics com Molière, Baudelaire, Verlaine i els trobadors medievals, i tradueix de l’anglès poemes de Milton i Shelley, i del francès de Valéry, Du Bellay i Ronsard. Però sobretot, escriu poesia.

El 1940 el seu estat de salut empitjora i ha de romandre enllitat. Al cap d’un parell d’anys es trasllada al Mas Blanc, a prop del sanatori, i inicia estudis d’harmonia amb l’objectiu de musicar alguns dels seus poemes. Aquest projecte es veu frustrat per la seva mort a l’edat de trenta anys, el 29 de desembre de 1942, a Puigdolena. Les seves despulles resten al cementiri de Sant Quirze Safaja.

La seva producció literària, d’una gran qualitat i riquesa tècnica, està molt marcada pels esdeveniments personals —malaltia, apartament de la vida civil, religiositat i neguit de la mort—, i els esdeveniments públics i polítics —Guerra Civil, crisi dels valors republicans i nacionalistes—, però al mateix temps demostra una gran capacitat per a sintetitzar i expressar la realitat personal i col·lectiva. Cinc anys després de la seva mort, Joan Sales, aleshores exiliat a Mèxic, edita conjuntament amb el grup de Quaderns de l’Exili el volum Poesies (1947), que recull noranta-sis poemes del fins llavors inèdit autor. Però la poesia de Màrius Torres no comença a ser plenament valorada fins que apareix dins la col·lecció de poesia més emblemàtica de la postguerra, Els Llibres de l’Óssa Menor, que publica novament el mateix volum des de Barcelona el 1950. Tres anys més tard, l’editorial Ariel es fa càrrec de la tercera edició, amb trenta poemes afegits. La quarta edició conté encara vint-i-dos poemes més, algun conte i alguna carta, precedits d’una profunda “Notícia biogràfica” signada pel mateix Joan Sales. Posteriorment, la inclusió d’alguns dels seus poemes a les diferents antologies de la millor poesia en llengua catalana, han acabat per divulgar plenament la seva obra.

La poesia de Màrius Torres, íntimament unida a la seva trajectòria vital però deslligada de referents particulars, ha traspassat les adversitats de l’aïllament del poeta, el silenci forçat de la postguerra, el desconeixement de la seva obra i l’oblit del temps. Tant és així que l’autor és considerat, en l’actualitat, un dels poetes catalans més importants i influents del segle XX.

L’any 2010, en ocasió del centenari del naixement de Màrius Torres, s’organitzen diverses activitats i conferències per a homenatjar la memòria de l’autor.