Andreu Vidal Sastre

Lluny dels homes i de les coses
que els foren donades,
lluny dels carrers, dels llums, de l’aigua,
lluny del cristall i del quars
i de tot allò que remembri
sentiment diàfan: aquí, entre els opacs
moviments de la pols
i el grinyolar intens
del quiescent òxid
de les portes, a aquesta llar,
despoblada i silent, on els gèlids ciments
remuguen letals
com ennuvolades pells
que atàvics esquirols travessen, aquest lloc,
lluny de la sang i dels astres,
on putrefactes éssers, tels
de rovell i humitat,
imperceptiblement dansen
cap a ningú.

Tan
prop de la mare,
quin serà el cos que gosarà morir?