Pilar Bayés i de Luna

Va estudiar a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona del 1959 al 1964. Els seus dibuixos es caracteritzen per un to infantívol i ingenu però alhora ple de gràcia i d’ironia, d’encuny molt personal. Un tret típic dels personatges que dibuixa és que tots tenen les galtes pintades de vermell.

Ha estat molt lligada a la revista Cavall Fort, en la qual ha col·laborat des del 1964, i ha il·lustrat també molts llibres de caràcter didàctic o narratiu, auques, cartells, etc., com El meu pardal (1964), de l’editorial La Galera, amb el suport de la pedagoga Marta Mata i Garriga. Si bé la seva producció va principalment dirigida a un públic infantil i juvenil, també ha publicat caricatures a periòdics (El Correo Catalán, Oriflama, El 9 nou). El 1991 va rebre la Creu de Sant Jordi.

Molt vinculada a la vila de Tona (Osona), on de petita hi passava els estius, al balneari Ullastres, propietat de la família Bayés, el 2011 fou, conjuntament amb el seu germà, l’eminent cardiòleg Antoni Bayés i de Luna, nomenada filla adoptiva de Tona.

Pilarín ha compaginat la seva tasca com a mare de quatre fills amb la feina i amb el seu compromís social, polític i religiós. En èpoques de grans canvis i convulsions, la il·lustradora va participar activament en el procés de recuperació de la llengua i la cultura catalanes, tan malmeses durant el franquisme, amb la seva feina. La seva trajectòria queda reflectida amb el llibre d’Editorial Mediterrània Pilarín, la força de la il·lusió, i “Amb barret o sense”, escrits per Maria Àngels Ferrer.

El 2017 va anar a les llistes de Junts per Catalunya per Barcelona a les Eleccions al Parlament de Catalunya de 2017.

És besneta de Joaquim Vayreda i Vila, i també del Dr. Antoni Bayés i Fuster.