Enric Larreula Vidal

Fill de família obrera, als 14 anys va començar a treballar en una fàbrica, i estudiar de nit fins a obtenir una Mestria Industrial. Als divuit anys Larreula va deixar la seva feina per dedicar-se a dibuixar. Va treballar per a les editorials Bruguera i Toray, il·lustrant historietes d’aventures, de guerra, d’indis i cowboys. Però en tornar del servei militar un problema a la vista el va obligar a deixar la professió. A conseqüència d’això va entrar a treballar a Edicions 62, com a venedor de llibres a domicili. Al mateix temps va participar en el moviment de la Nova Cançó; componia les seves cançons i les cantava per nombrosos escenaris. A finals dels seixanta va acceptar la petició d’Òmnium Cultural de fer classes de català en una escola d’un barri marginal de Barcelona, en aquella època en què ensenyar la llengua catalana encara era prohibit. Les classes en aquella escola i aquell barri van posar-lo en contacte amb el món de la immigració, i va quedar tan impressionat dels canvis socials i lingüístics que transformaven el país, que ja no va deixar l’ensenyament de la llengua. Per això, ja amb trenta-cinc anys va iniciar els seus estudis a la Universitat fins a llicenciar-se en Filologia Catalana. En acabat, i durant més de vint anys, va ser professor de didàctica de la llengua a la Facultat de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona, tot ensenyant als futurs mestres com s’ha d’ensenyar la llengua catalana a les escoles.

Al final de la dècada dels setanta va començar a publicar material didàctic i va participar en la realització d’una seixantena de llibres d’ensenyament. A partir de l’any 1981 va iniciar la publicació del que acabaria essent una de les produccions més importants de narrativa infantil i juvenil en llengua catalana, amb títols com Marduix (1983), premi Crítica Serra d’Or de literatura infantil i juvenil del 1984, la sèrie de novel·les d’aventures Ala de Corb, il·lustrada per Jordi Vila Delclòs, Les memòries de la Bruixa Avorrida (1986), Em dic Paco… (1991), Contes per a un món millor (1992), que obté el premi Lola Anglada del 1991, Terres verges (1997), o El tresor dels jueus (2012).

Simultàniament va publicar poesia, teatre, assaig, narrativa curta i narrativa satírica, amb títols com La propina (1990), o La dutxa (2000), ambdós premiats amb el premi Pere Quart d’humor i sàtira del 1990 i del 2000 respectivament, o Dolor de llengua (2002), un assaig on l’autor repassa la precària situació de la llengua catalana en l’actualitat. Ha estat traduït a diversos idiomes.

Va traduir del francès la popular col·lecció d’El Petit Nicolas de Jean-Jacques Sempé i René Goscinny. Alguns dels seus contes han estat traduïts al castellà, a l’èuscar, al gallec, a l’alemany, a l’anglès, al danès, al finès, al francès, a l’italià, al japonès i al suec. Ha col·laborat en mitjans de comunicació de premsa i ràdio i és cofundador de l’Associació Amics de la Bressola, una entitat que treballa amb les escoles Bressola per a recuperar l’ensenyament de la llengua catalana a la Catalunya del nord.