Aigües d’enlloc

A Pepa, amb tot el cor

Corb.
Molts d’altres.
Que som molts.
Pàtria rasa.
L’hora necessària.
Alerta, simplement.
L’herba puja pels graons.
Els focs eleven la congesta.
On cruixen les agulles del pont?
Cremen clarors al fons de la boirada.
Qui deserta no torna cap termenal.
Aterreu, diables, els galls de la teulada.
Encara no, que el suc dels bocs s’ajusta el gipó.
Trepitgeu els records damunt el gel de la memòria.
A l’espatlla de les roques, si pots riure dels falcons!
Si la brossa encén les cisternes, qui eixuga les alimares?
Amb aquestes crosses t’enfiles, jo dic? 1 qui balla a la mola?
Aquest problema és un problema personal d’ell amb la poesia.
Mena de corb, llindar, mai més, no tinc pas por que em torturin al jardí.
M’obren les entranyes i no tots els calaixos són el calaix de les eines.
Visc a les roques que em davallen rabents les aigües al ball de la consciència.