Aigües vives

Del parpallol batega l’ala fina
quan s’és posat en el clot de ta mà.
Ne guardaràs la irisada polsina,
bes tremolós que t’he volgut donar?
M’apar que ets tu dret i fort com el roure
que sempre empara els ocells refiats,
la teva espatlla és ampla i m’és segura,
recés manyac pels ocells somniats…
Tu em diràs una paraula dolça,
dolça per mi serà la mà d’amic,
no vinguin flors en l’estesa de molsa,
que no floreixi el sentiment bonic…