Arnau, el mite.

Diu la tradició que el Comte Arnau cavalca en la nit fosca, damunt d’un cavall negre, amb la cua i la crinera en flames.
Cavalca entre la puresa d’un mythos engendrat per una tradició primerenca, oral en els seus orígens, servida en forma de cançó; i entre el mestissatge d’un logos alimentador d’una tradició escrita i reescrita de mil formes i que ha arribat fins els nostres dies conservant encara la força obscura i medieval que envolta el personatge. Un Comte Arnau on s’hi troben alenades del mythos i del logos, rastres de la cultura popular i de l’alta cultura, de la geografia del Ripollès, de la música ètnica catalana, ombres perfilades o difoses de personatges com Don Joan, el comte Dràcula, Juan Manuel Montenegro de Valle Inclán, Baal de Brecht, Calígula de Camus, el Superhome de Nietzsche.