Autoretrat de Mercè Rodoreda

Aquesta obra és un autoretrat directe, profund i seductor de Mercè Rodoreda. Hi ressona la seva veu nítida com a fil conductor que permet d’aplegar i d’ordenar textos, sovint introbables, poc coneguts o inèdits, que ara tenen l’oportunitat d’una llum nova. Acompanyats d’aquesta veu, revivim la seva infantesa, la lluita per escapar d’un món tancat, l’experiència de la guerra i de l’exili, el retorn, els amors i les morts. Assistim també als seus inicis literaris, a la lenta maduració d’un estil propi, a l’extraordinari procés de novel•lar, de crear un univers de ficció amarat de veritat. És l’aventura difícil de l’ofici de viure, i les angoixes fructíferes de l’ofici d’escriure.

Tres columnes formen l’arquitectura significativa d’aquest relat en primera persona. La primera, unes memòries d’infantesa escrites en edat madura. La segona, un llarg monòleg de l’escriptora, establert a partir d’esprémer tot el que va declarar en entrevistes, on passa revista als fets de vida i plasma una concepció del món, o mostra els ressorts, les angoixes i les pràctiques de l’ofici d’escriure. La tercera, la reunió dels seus pròlegs, en què elabora un autèntic tractat de novel•lística. Dos capítols flanquegen la construcció mestra: l’un recull escrits de joventut on caràcter i estil prenen forma, el primer emmascarament; l’altre aplega les al•locucions públiques en què l’escriptora revela el seu vessant ciutadà.