La base de dades de les Lletres Catalanes
“A baix la guerra!” La revolta i el caos s’han apoderat de Barcelona. És el 27 de juliol de 1909 i a les barricades, les vagues i les primeres confrontacions armades entre exèrcit i població s’afegeix la crema de convents i esglésies per tota la ciutat. Barcelona és en flames. Un mes abans, els germans Estrada han enterrat la seva mare a la parròquia del Rosari del barri de Sant Gervasi. A l’altre extrem de la ciutat, al barri obrer de Pekín, prop d’on Vicenç Estrada té la seva fàbrica, ha aparegut una nena violada. Feliu, el capellà, sap qui ha comès aquest acte terrible, però, en aquests moments, enfrontar-s’hi li pot costar la vida.
El tren procedent de Mataró va entrar a l’estació de França a les 8:34, amb quatre minuts de retard. Es va aturar a la via u, esbufegant i llençant un vapor dens i brut en totes direccions que creava una boira densa de l’interior de la qual sortien els passatgers.
Un d’aquests passatgers no era gaire alt i anava vestit amb un lleuger vestit de lli de color cru, corbata de llaç, gorra de quadres i botes còmodes per caminar pel camp. Duia un bigoti abundant i una barba molt ben retallada, en punta. Tenia cinquanta anys justos, mirava directament amb ulls tendres i fràgils, caminava amb una certa fatxenderia, potser per compensar la seva curta alçada, i es deia Francesc Ferrer i Guàrdia.
Li va sortir al pas un jove, més alt i prim que ell, de vestit fosc de ciutat i de moviments continguts que semblava que dissimulaven una energia desbordant que fàcilment podia convertir-se en violència. Era Miquel Villalobos Moreno, un col·laborador del pedagog.
Els dos homes es van parlar primer amb una mirada d’intel·ligència. Les ninetes van fer un ball dedicat a dos homes que es van aturar molt a prop d’ells. L’un, amb ulleres, buscava a les butxaques de la jaqueta alguna cosa que no trobava. L’altre, alt i cepat, amb cara de pagès, badava llegint, potser lletrejant, les inscripcions que ostentava la locomotora. Eren policies, sens dubte.