La base de dades de les Lletres Catalanes
Haver perdut el cant és una cosa
que passa el meu enteniment.
Així se’n fuig l’aigua verdosa.
Així la broma al cim del vent.
El cant del rossinyol omplia
el cirerer de vora el riu,
fins al moment on s’emmudia
en la indolència de l’estiu.
Irrecusable llum severa
que res no pot mai entendrir,
el teu silenci desespera.
El roc nafrat en terra vol dormir.
Text: