Cicle de la terra natal III

Feia capbussons a la retorna de l’Omplidor, que era profunda, i sorgia amb una pedra, arrencada del fons, a la mà. Navegava dempeus sobre un feix de canyes mentre el feia voltar ràpidament. Passava el riu amb quatre cops de braç i en retornava amb un raïm a la boca collit a les vinyes de Ginestar. L’aigua semblava el seu element i el seu goig. Si s’hagués pogut guanyar la vida a còpia de nedar, hauria estat l’home més treballador de la vila.

L’avi m’ajudava a vestir i retornàvem al pedrís de l’Omplidor, on ell fumava una cigarreta, de cara a la posta que omplia de colors el cel i el fons del riu. Algun cop vèiem baixar un llagut que anava a Tortosa carregat de bótes d’oli pintades de blanc, amb la silueta d’una cavalleria, a proa, i la del patró que timonejava, completament immòbil, amb la pipa a la boca. L’embarcació es reflectia —inconsistent i com ingràvida— en el mirall aquós ple de fosforescències incertes.

Per la seva situació —paral·lela al nucli antic de la vila—, per la seva amplària i pel seu traçat —de ponent a llevant, gairebé rectilini—, cal suposar que el carrer de Bonaire fou un dels primers de l’eixamplament. Camí de pas per anar a Móra i a Ginestar, el carrer de Bonaire fou aviat comercial i menestralenc.

[…]

la casa on vaig néixer, temps ha desapareguda, […] portava el número 7 del carrer de Bonaire i era dels meus avis materns.