Començament dels començaments i ocasió de les ocasions

L’amor ho cura tot i no et fas vell,
és perfecte contra els grans,
la sífilis del cervell
i la tristor de les mans.
L’amor, que juga a daus amb la fortuna,
cura de tot, menys de mirar la lluna.

L’amor, la pedra, l’esguard de l’esfinx,
l’estrella que guia el foll,
els yangs amagats als yins,
l’orgull que plega el genoll
i som iguals, que val tant l’un com l’una
i no ens manem, prô ens pot manar la lluna.

L’amor, la cara oculta de la mort,
fa moure veles i vents,
és tan fluix que és el més fort,
és tan fort que no n’hi ha gens,
qui sap si en té, d’amor, o si en dejuna?
L’amor és déu… o l’únic déu és la lluna?!

Dóna’m dóna’m
dóna’m aire
dóna’m cerca
dóna’m corda
dóna’m quasi
dóna’m mata’m

Mata’m mata’m
mata’m dóna’m
mata’m quasi
mata’m aire
mata’m corda
mata’m cerca

Cerca cerca
cerca mata’m
cerca corda
cerca dóna’m
cerca aire
cerca quasi

Quasi quasi
quasi cerca
quasi aire
quasi mata’m
quasi dóna’m
quasi corda

Corda corda
corda quasi
corda dóna’m
corda cerca
corca mata’m
corda aire

Aire aire
aire corda
aire mata’m
aire quasi
aire cerca
aire dóna’m

Dóna’m aire
cerca corda
quasi mata’m

La santa icona grega dels fills eslaus del palestí crucificat,
santa madona itàlica dels fills normands del palestí crucificat,
m’heu foradat les mans i els peus,
m’heu foradat els punys i les clivilles,
m’han esclafat el pit amb un punxó, eh, déu,
per què te m’has fet carn, i carn de dona?
Jo no he mort mai cap indi,
no he pas comprat cap negre,
les guerres africanes i cubanes i de l’opi
m’han migpartit la vinya, m’han espatllat el vi,
m’han embogit els gossos, conec la sífilis,
se’m mor la dona, la dona em mata,
oh europa meva, santa heroïna, llavi partit,
cos ple de blaus, em mataràs,
em mataràs una altra volta i passejaré
passejaré per la garriga del vell món nou
passejaré entre romagueres mortes de set
aquestes llagues i aquest teu trau
oh dansa negra dels brasilers
ai magdalena dels balcans
oh pesta santa
immaculada per naixement i abans i tot
i sempre més, per tants de dies, sota tants núvols
seré l’eslau,
el teu eslau
i el teu eslau.

Dolor terrible
omple aquests mots
mes no impedeix
que un dropo borratxo
vestit de parracs
amb la mà serena
m’hagi beneït.