Dins del cercle d’Orfeu

Hi ha un infern de silenci i de glaç
que m’habita fa temps
sense vials que indiquin la sortida.
No vull miralls que representin el traç fugaç d’una ombra.
Orba de llum espero els clarobscurs de l’alba.
Germana fosca
mare
obre’m camí
nit amiga i voraç.
Brocal de molsa
fes-me de coixí.
Arrel antiga
acull-me en l’abraçada.
Terra que sóc
portal de les arrels
obre el cancell per a l’eternitat
que l’ample riu de la pena travessa.