El camp de l’Ombra

Un dia de maig de 1990, Alícia Compte, barcelonina, pintora, a la meitat de la trentena, torna al mas empordanès on va néixer la seva mare, Matilde, per passar-hi uns dies de descans, convidada per l’oncle, Joan Isern. Seran uns dies que Alícia viurà intensament i amb grans contrastos, entre una apassionada relació amb Hatim, un jove magribí, i el tracte i les converses amb l’oncle, que obliguen Alícia a plantejar-se la seva identitat, el seu passat i el de la família. La novel·la avança mitjançant dos textos paral·lels: el relat de l’estada d’Alícia al mas i els fragments del dietari de Joan Isern, escrits des del retorn de la Guerra Civil. El camp de l’Ombra ofereix una crònica de la transformació que ha experimentat el camp català a les darreres dècades i una reflexió sobre la decadència d’unes estructures econòmiques i familiars que existien de feia segles i que procedien, de fet, de la vil·la romana.