El casament d’en Tarregada

TAJARINDA: Mala marcota! Vine a dir-m’ho aquí, això.

TARREGADA: Bé; però, què passa?

TAJARINDA: Aquesta pocavergonya d’aquí sobre, que ens ha robat tot lo que teníem aquí!

TITUS: Ho sents tu, viu?

MADRONA (entrant): Ai, la mala sort!

LOLA (entrant): Allà on vulguis t’ho diré!

CEBA: Calleu!… Vaja escàndol!

TARREGADA: Ara sí que ve la tormenta!

LOLA: Mireu el nuvi!

TARREGADA (a part a Ceba): Traieu-la, si podeu!… Ara sí que me la carregaré’ jo!

LOLA: No t’amaguis, nuvi!… Què és aquest careto, la teva dona?

TARREGADA: Ai la mare, quin bullit!

PATANDA: El careto ho deus ésser tu!… Ho sents?… O això que t’acompanya!

MADRONA: Calla, cap de xubais!

CEBA: Vaja, prou!… Al tiroi!

LOLA: Cuida’t de tu, pillén!

CEBA: Ai, la dona!

PATANDA: Traieu-la!

VALENCIANETA: No crideu tant!

CISCA: Que no et desmaies, pavera!

VALENCIANETA (an en Titus): Sents com m’insulten?

LOLA: Per què no’m treu el pistó de la casa… El nuvi?

TARREGADA: Lola, no fiquis la pata. Ja saps que tot s’ha acabat!

LOLA: Mireu que és barra!

TAJARINDA: No sé com no la desprecies!

LOLA: Cuida’t d’aquest pillén, tu!

CEBA: Vaja, prou, te dic!… Al tiroi!

LOLA: Qui és aquest guapo que és capaç de treure’m?

TARREGADA: Calla, creu-me; val més que callis, perquè te la carregaràs!

PATANDA: És que és patosa!

LOLA: Però, què aborda aquest xato tinyós, que la muí li canta?

TARREGADA: Prou, ja!

(Una i altra, la Lola i la Patanda, s’agarboren I van per terra. S’arma un gran bullit.)

PATANDA: Ai, Tarregada, que no veus com me peguen?

TAJARINDA: Ai, quina dona més ploranera!

CEBA (an en Titus): Ara va bé!

(Les descomparteixen.)

GARRETA (an en Tarregada): Que s’arreglin… No t’hi en­redis, tu.

TARREGADA: Qui, jo?… (Tot ufanós.) Ja ho veus, Ceba, lo que val un home!

PATANDA (fa forts plors, tota despentinada): Com m’ha pegat!

MADRON A: Ara començo.

TAJARINDA: Adinya-li an aquest xato ploraner!

CISCA: A tu te les haurien d’adinyar.

VALENCIANETA: Voleu callar?

TAJARINDA: Calla, tu, donya Desmayos.

TARREGADA: Que s’acabi la bronca!

LOLA: Doncs que guilli aquesta. (Per la Patanda.)

TARREGADA: A mi sí  que… M’entens?… (A la Lola.) Si en val de peles, una dona castissa com tu!…

LOLA: Doncs, mira, torna’m les que t’he deixat!

VALENCIANETA: Quins homes!

TITUS: I vosaltres, què?

PATANDA: I jo, quin paper hi faig aquí?

TAJARINDA: El que tu vulguis; però lo millor és que t’aixalis cap al tiroi!

PATANDA (an en Tarregada, que està parlant amb la Lola): Que no ho sents?… Aquesta dona em treu!

LOLA: Espera’t, que et treuré jo!

(En Tarregada la conté.)

TARREGADA (a la Patanda): Para’t, o sinó t’adinyo un bati que et faig saltar les dents!

PATANDA (fent mutis): Ja ens veurem!

TAJARINDA: Té, tu, mira què et deixes.

PATANDA (des de la porta): Què?

TAJARINDA: Una pinta i un manyoc de cabells.

(Uns i altres se’n burlen.)

TARREGADA: Vaja nois, prou esvalot, i anem de cara a lo positiu, o siga al ganypea!

TAJARINDA: Tant goig que feia aquesta taula!

LOLA: M’he menjat lo meu.

TARREGADA: No hi fa res. Lo que fa la Lola està sempre per ben fet.

TOTS: Molt bé!

CEBA: Parles com un home!

LOLA: Bé, digues, és veritat que t’has casat?

TARREGADA: No m’hi facis pensar, que hi ha coses que m’enterneixen.

GARRETA: El  bagulaire s’ha quedat amb els papers i els calers.

LOLA: Són els que et vàreig deixar. Que en tens de barra!

TARREGADA: Em creus tant banau que em casés amb aquell careto? Però ara és el cas que no hi ha cas per halar.

LOLA: Té, aquí tens lo que duia per anar a liquidar.

TARREGADA: Bien. Aneu a buscar beguda, que ara celebrarem el verdader casament. Seieu i mengeu de lo que hi haja.