El cònsol de Barcelona

El llibre narra la història de Vladimir Antónov-Ovséienko, el cònsol soviètic a Barcelona durant la Guerra Civil Espanyola, que va tenir un paper clau en l’ajuda militar i política a la República, però també en la repressió dels anarquistes i els trotskistes. El cònsol va quedar fascinat per Catalunya i va establir una estreta relació amb el president Lluís Companys, mentre que la seva dona, Sòfia Levin, es va adonar dels horrors de l’estalinisme i els va compartir amb ell. El cònsol va escriure un testament polític que va deixar al seu xofer, Josep Tarrida, un militant del PSUC, perquè el fes públic quan Hitler fos derrotat. Però Stalin no se’n va refiar mai d’ell i el va fer afusellar en els processos de Moscou. Vuitanta anys després, una jove historiadora russa descobreix el testament a casa d’una dona misteriosa que viu envoltada de llibres i records.

El llibre comença amb un pròleg on l’autor explica com va conèixer la història d’Antónov-Ovséienko i com va decidir escriure una novel·la sobre ell. A continuació, el llibre es divideix en quatre parts: La primera part es titula “Barcelona” i cobreix el període entre juliol de 1936 i maig de 1937. En aquesta part es narra l’arribada del cònsol a Barcelona, la seva implicació en l’enviament d’armes i assessors soviètics a la República, la seva relació amb Companys i altres líders polítics catalans, la seva admiració per la cultura i el paisatge catalans, la seva participació en els fets de maig de 1937 quan es van enfrontar els anarquistes i els comunistes pel control de la ciutat, i la seva intervenció en l’arrest i l’assassinat d’Andreu Nin, el líder del POUM.

La segona part es titula “Moscou” i cobreix el període entre juny de 1937 i febrer de 1938. En aquesta part es narra el retorn del cònsol a Moscou, on és rebut amb sospita i hostilitat per part dels dirigents estalinistes, que el consideren un traidor i un revisionista. El cònsol intenta defensar la seva actuació a Barcelona i justificar les seves simpaties per Catalunya, però no té cap suport ni credibilitat. La seva dona, Sòfia Levin, que ha estat una militant comunista des de la revolució de 1917, es queda horroritzada quan descobreix que molts dels seus amics i companys han estat detinguts, torturats i executats pels serveis secrets soviètics. Ella li explica al seu marit les atrocitats que està cometent Stalin i li demana que s’allunyi del règim. El cònsol es nega a creure-ho i manté la seva lleialtat al Partit Comunista.

La tercera part es titula “París” i cobreix el període entre març de 1938 i agost de 1939. En aquesta part es narra el trasllat del cònsol a París, on és nomenat ambaixador soviètic a França. El cònsol intenta millorar les relacions entre els dos països i aconseguir un front comú contra el feixisme, però es troba amb molts obstacles i dificultats. El govern francès és feble i vacil·lant, els sectors conservadors són hostils a la Unió Soviètica, els sectors progressistes estan dividits i desorientats, i els sectors revolucionaris estan desmobilitzats i reprimits. El cònsol també ha de fer front a les intrigues i les pressions dels seus superiors a Moscou, que el vigilen i el controlen constantment. El cònsol es sent cada vegada més sol i desenganyat, i només troba consol en la seva dona, que segueix denunciant l’estalinisme i intentant obrir-li els ulls.

La quarta part es titula “El testament” i cobreix el període entre setembre de 1939 i l’any 2018. En aquesta part es narra el final tràgic del cònsol, que és cridat a Moscou per Stalin i acusat de ser un espia i un traidor. El cònsol és sotmès a un judici fals i una confessió forçada, i finalment és afusellat en una fossa comuna. Abans de morir, però, el cònsol escriu un testament polític on explica la seva visió de la revolució, del socialisme i de Catalunya, i el confia al seu xofer, Josep Tarrida, que el guarda en una caixa de llauna. Tarrida torna a Barcelona i es casa amb una dona anomenada Maria, amb qui té una filla anomenada Sofia. Tarrida mor en un accident de cotxe quan Sofia té onze anys, i la caixa de llauna passa a mans de Maria, que no sap què conté. Maria viu una vida llarga i plena, dedicada als llibres i als records, fins que un dia rep la visita d’una jove historiadora russa anomenada Anna, que està investigant sobre Antónov-Ovséienko. Maria li obre la caixa de llauna i li mostra el testament del cònsol, que Anna llegeix amb emoció i admiració. El llibre acaba amb un epíleg on l’autor reflexiona sobre el significat del testament del cònsol i el seu llegat per a la història i la memòria.