El gos del galiot

carregat amb l’escorça del record
l’home vençut fuig de la llum del dia
el gos plorós flairant els rocs fa via
i gasta els peus sagnosos sense nord

ha estat l’esclavitud la gelosia
la foscor dels forats la mala sort
el galiot marçada buscant mort
a un sot profund els ossos hi confia

Sentiu el ca com crida culivat
damunt del cos de l’única certesa?
foll sol d’amic queixala el vol del fat

la nit el vals l’amor de la princesa:
cada queixal defensa al·lucinat
el dret universal de la tristesa