Els déus de fang

En Joan sempre seu al seu balcó,
porta boina i la roba que li donen,
i crida a aquells que passen i el coneixen,
els atura i pregunta cap a on van,
amb els mateixos mots: -Ara tu, què faràs?
I veus que sempre li respons igual,
maquinalment, sense importància, tan
banal és la resposta com la vida
que atribuïm a qui no pot pensar,
i fins i tot el seny l’ha deixat sol.
Després allarga el braç per ensenyar-te
el seu rellotge i retenir-te allí,
i convertir-te en osca al tall del temps
sempre uniforme, fi, esmolat, continu.
I sempre li demanes quina hora és,
com faries a un nen, per simpatia,
matí, migdia o vespre, i et respon
«La una».
Dius que és tard, i vas o tornes
cap a casa, segur que ja ha oblidat
tot el que li hauràs dit, tot lamentant
el llarg present on viu, sense saber
del cert si el seu rellotge està parat
sempre a la una, si creu realment
que tot pertany a un llarg moment perpetu,
si són les nostres busques les que marxen
massa enganyosament per una esfera,
mentre giren els astres damunt nostre.

Al final vas aprendre a fer l’amor
amb gent que no estimaves, i a estripar
les històries d’amor de tots els contes
que encara alguna tarda desvagada
et portava a llegir, i que somiaves.
Ara ja fa molt temps del primer cop
aquell, i estàs a punt d’anar-te a viure
amb un home que expliques que et fa riure,
que cuina per a tu, que sap partir-se
un bon vi negre, i que diu que et comprèn.
T’has decidit al llarg de moltes nits
que has buscat prínceps blaus en els servents
que hauran aconseguit fer-te sentir
com una reina o una ventafocs.
Els palaus no són tals, i les carrosses
no portaven enlloc: cap a les cambres
d’algun hotel barat, o potser als pisos
que no vas visitar gaires cops més.
Qui hauries desitjat que et despertés
amb un petó t’ha deixat adormida,
i has escapat descalça d’aquells prínceps
que han volgut emprovar-te una sabata.
Avui que no preguntes al mirall
qui és la més maca, i que no creus en cignes
sinó en ànecs salvatges, et conformes,
per ara, que demà qui sap què passa.
Al final vas aprendre a fer l’amor
amb aquell home amb qui ara véns a viure.