Els setges de Gandesa i del castell de Móra d’Ebre

El castell (del qual encara en resten les muralles exteriors i dues torres escapçades), és situat sobre una timba dominant alhora el riu i la població. Les muralles tenen un perímetre, molt irregular, d’uns 350 metres. Per la banda del riu —que llisca a llevant tirant cap al sud— devia ser inexpugnable. I difícil de prendre també pel sud-oest, on s’estintola el poble en el vessant d’un turó. Només per la banda de ponent, on hi ha el Calvari, l’elevació del terreny permet d’atacar la fortificació. Però és just en aquest punt feble que s’alçaven les dues torres circulars, a l’un i a l’altre extrem del pany de muralla. Pel que avui encara es pot veure, era a l’empara d’aquestes torres que hi havia el primitiu habitacle dels barons d’Entença, feudals de Móra, de Garcia i d’una bona extensió del Priorat, així com de les muntanyes de Prades, que havia heretat del senyoriu de Castellvell. Móra havia quedat (com Tivissa) al marge de la cessió feta als templers per Ramon Berenguer IV, de les terres i viles que avui integren tota la Terra Alta i bona part de la Ribera. D’ací les lluites, per litigis jurisdiccionals, dels cavallers del Blanc Mantell, aliats amb els Montcada, que tenien casa a Ascó, amb aquell primer Berenguer d’Entença, senyor de Móra, que serví amb coratge i fidelitat tres comtes reis: el Conqueridor, Pere I el Gran i Alfons el Liberal. La seva muller fou aquella famosa Na Galbors que, mentre ell combatia, amb Alfons, en terres de Cerdanya, va resistir, dintre el castell de Móra, el setge dels templers miravetans. Berenguer d’Entença i Na Galbors van tenir una filla, Saurina, que, maridada amb el famós almirall Roger de Llúria, fou mare de l’altre Berenguer d’Entença, cap d’almogàvers que arribà a megaduc de Romania i senyor d’Anatòlia.