Estàtues sense cap

Hi ha ciutats a les quals no hauries de tornar.
Perquè ja ningú no t’hi espera.
Perquè de poc et serveix recordar
on, com, i amb qui vas compartir plaers
i amor,
o així ho vas creure.
Perquè ja gairebé ni te’n recordes
i, pel teu confort,
barreges allò viscut i allò somniat
com a la dutxa l’aigua freda
i la calenta.
Per què insistir?
Tot ha quedat reduït a una fulla seca
que el vent s’endú
cap als ombrius.

Tants quilòmetres de viatge
per no moure’t de la memòria.