La base de dades de les Lletres Catalanes
El pensament d’un home és, en bona part, el pensament de la seva professió. I això pel fet que una professió és, essencialment, un llenguatge. Amb el pensament del seu ofici, cada menestral tenia un aire, un posat, un séc i fins, a vegades, una sentor característica. I no calia ser gaire observador, en efecte, a Catalunya, per a conèixer, només de veure’l passar pel carrer, el ribotaire d’una petita vila, sempre una mica carregat d’espatlles, de tant abocar-se sobre el banc, sempre també una mica empolvorat i olorós de serradures; o el ferrer de mans cremades i ulleres de carbonissa; o el terrissaire, esquitxat de fang, de mans tendres i ungles arranades…
Tota la comarca situada entre la conca fluvial i les muntanyes que es desarrapen de la carcanada pradenca i del pelat Montsant per a unir-se, a l’altra banda de l’Ebre, amb els darrers estreps del sistema ibèric, és depervallera, coherent i benigna, com si ja fos feta a la mesura humana. La influència de l’home en aquest paisatge és tan visible com la del paisatge en l’home que hi sua i, en justa compensació, li treu el suc. Per regla general, és un home ardit, cepat, calculador, manyós, estalviador i, sobretot, laboriós.