Intemperància roig encès

he buscat en la nit al jaç la teva olor
i en quedava un rastre breu
vas marxar ahir però
ahir sembla ara
una vida

t’he regalat un bosc
ple de vespre i de vent
les pedres t’hi seran matalassos
i les pells foc encès

no temis el senglar
la por sóc jo
o tu

no dius
res
i és per
por
del pou
que saps que
sóc

sec el séc
de tu
bec en mots
que robo
de nits
de mal
d’aurora

perdo
el sud
que em sé
i que no diu
cap estel
d’aquí
ni del desert

i buit
ets tu
no dient
ni mu
a mi
que et meno
de nord a nord

no dius res
i és que saps
que por
és pou
i buit
i és prou
sublim

escric cartes que no rebràs
des de la terra d’on vinc
i on no moriré
una taca de tinta
una llàgrima de lluna
i una gota de mi
sobre
blanc
paper
infinit
m’empaita el negre
avui demà sempre
obro la porta de F·U·G·I·D·A
busco
àngels
i te’m regales
crec
amb por
també
com jo
personatges
buscant vermell
personatges
fent l’amor
amb l’home-dona
invisible
espasmes muts
el crit
l’ofec
l’oblit
d’un acte inexistent
continua
dius
per què
pregunto

el temps perd hores
i la sintaxi comes

cabana de volta et sóc
solcada espona enllà
ratllada d’argiles i calcàries
de complexa simple arquitectura de
pedra seca
sense contraforts
amb fornet o pou
|
|
|
|
|
pregon
les pluges que em neixen de dins
desfalquen el bancal on llaures
per qui sap si plantar

duc lliris florits al cap
no els tallis no per ornament
tan sols si de cas per mort