L’arbre de la memòria

‘L’arbre de la memòria’ parteix d’una anècdota real: dos amics barcelonins van anar-se’n a Alemanya, a finals dels anys cinquanta, per escriure una òpera. Quan un d’ells, quaranta anys més tard, va tornar a Catalunya, va haver d’afrontar un sentiment intens de melangia i penediment. Tothom s’ha preguntat més d’una vegada què hauria estat de cadascun de nosaltres si en comptes d’un determinat pas n’haguéssim fet un altre. Joan Agut no solament fa plantejar aquesta qüestió al protagonista de la novel·la, sinó que dóna a aquest personatge la possibilitat d’experimentar els eixos d’una vida alternativa. La novel·la planteja la incògnita del destí i el sentit de la pròpia vida.