La base de dades de les Lletres Catalanes
Oh dolça nit, al nostre ajut vinguda!
Tot el món es diria incorporal.
El senyal de les coses es trasmuda:
és més subtil l’oreig, l’arbre més alt.
Pobla l’espai una invisible raça
i la lluna ens governa l’esperit.
Comenta amb un ressò la nostra passa
el sòl que havem a penes percudit.
Arreu canvia les lliçons sabudes
l’hora lleugera de l’amor que ve.
Tenim esguards i veus inconegudes:
tu i jo som nous, i el nostre bes també.
Text: