La internacional

En el món global en què vivim és apassionant conèixer com davant l’explotació capitalista, els proletaris es van saber organitzar al segle XIX per crear la Internacional Obrera: l’Associació Internacional dels Treballadors (AIT). Una organització que no vetllava només pels interessos immediats de la classe treballadora, sinó que mostrava els camins filosòfics vers una nova societat lliure i justa. Les idees de Marx, Engels i Bakunin van quallar en el proletariat internacional, que les va enlairar com a banderes d’emancipació humana. L’arribada a Espanya de Fanelli i Lafargue va determinar que les diferents opcions que representaven tinguessin incidència a la península Ibèrica. Però dels dos corrents del pensament més importants de la Internacional, el marxisme i l’anarquisme, aquest darrer va aconseguir l’hegemonia entre els obrers catalans. El llibre tracta també de l’aparició dels ateneus, les cooperatives, les mútues, les escoles, les publicacions, el dret a l’associacionisme, l’arrelament de l’anarquisme, la Comuna de París, l’escissió de la Internacional entre marxistes i bakuninistes, la fundació dels partits socialistes, els certàmens culturals, les lluites obreres, la repressió, la reconstrucció de l’AIT, el terrorisme i el nihilisme, i acaba fent un passeig per la Barcelona Rosa de Foc, anomenada així no solament per les bombes, sinó per la llum que irradiava la cultura àcrata.