La noia d’aire blau

El Pere és un home que acaba de travessar la barrera dels quaranta. La seva vida transcorre entre una feina avorrida, una existència buida i una capseta verda plena de records que guarda a les golfes de casa dels seus pares, on encara viu. Respira el tedi de la rutina diària i no té cap mena d’ambició. Les hores que agonitzen a les seves mans les intenta revifar escrivint poesia. Un matí, però, es lleva decidit a escriure una novel·la amb la sana intenció que la seva vida faci un tomb radical.

Al cap de poc temps, per sort o per atzar, coneix l’Aurora, una noia jove carregada d’energia. Ell se sent atret per l’aire, l’actitud i les paraules de l’Aurora; gràcies a ella, el Pere aconsegueix, a poc a poc, esquivar els dubtes que el persegueixen i enfilar la seva vida cap on sempre s’havia imaginat que hauria d’anar. Un dia, però, l’Aurora apareix amb una sola arracada. Per bé que ella no hi dóna cap importància, aquest detall acabarà enterbolint, de manera decisiva, l’existència del Pere.

El temps passa per alts i baixos, per dies clars i nits espesses, però la seva novel·la continua en blanc…

La noia d’aire blau es passeja per l’amor, l’amistat, la família, el dolor, la mort, la poesia… I s’atura en els sentiments, les incerteses, els silencis, les injustícies…

Els personatges de la novel·la són de carn i ossos, com tu i com jo, que no s’amaguen si no és del tot imprescindible.