Qui és qui
La base de dades de les Lletres Catalanes
Categoria: Poesia
Editorial:
Primera edició: 1973
Ciutat on es publica: Barcelona
Localitzacions al llibre:
Traduït: Sí
Dades generals Llibre
Argument
Les cançons d’Ariadna de 1949 es presenten com un conjunt orgànic de 33 poemes (nombre altament simbòlic pel significat cristològic) relacionat per contrast i per simetria amb la producció anterior. Per una banda, oposen a la veu homogèniament lírica del debut poètic d’Espriu, Cementiri de Sinera, una pluralitat de veus i registres on dominen la sàtira i el grotesc. Per l’altra, estableixen un vincle substancial i formal amb la narrativa escrita abans de la guerra, i de manera especial amb Ariadna al laberint grotesc (1935), amb la voluntat de construir un món únic de ficció que sobrepassi les fronteres entre vers i prosa i de situar la reflexió sobre la vida, la mort i la condició humana més enllà d’una conjuntura històrica concreta.
Fragment Text Literari
El meu poble i jo
A la memòria de Pompeu Fabra, Mestre de tots. Bevíem a glops aspres vins de burla el meu poble i jo. Escoltàvem forts arguments del sabre el meu poble i jo. Una tal lliçó hem hagut d’entendre el meu poble i jo. La mateixa sort ens uní per sempre: el meu poble i jo. Senyor, servidor? Som indestriables el meu poble i jo. Tenim la raó contra bords i lladres el meu poble i jo. Salvàvem els mots de la nostra llengua el meu poble i jo. A baixar graons de dol apreníem el meu poble i jo. Davallats al pou, esguardem enlaire el meu poble i jo. Ens alcem tots dos en encesa espera, el meu poble i jo.
Text: