Les potències de l’ànima

Les bombes contra Joan Fuster, les primeres manifestacions multitudinàries, els aplecs reivindicatius, l’eclosió sexual, el poder creixent dels mitjans de comunicació… tots els esdeveniments dels últims anys de la dictadura franquista i els primers de la democràcia són viscuts amb intensitat per Ismael Claver, un psiquiatre que es debat entre els impulsos de la carn i les advertències de l’intel·lecte. Així, doncs, l’autobiografia d’Ismael corre paral·lela a un període especialment delicat de la nostra història col·lectiva. La novel·la és una metàfora del paper dels intel·lectuals en la societat contemporània: escoltar i observar, ser capaços de comprendre problemes que no poden resoldre i assumir una responsabilitat que la societat els exigeix però que no els agraeix. A més, el lector també hi trobarà una bona dosi d’ironia, un sentit de l’humor molt característic dels escèptics actius, uns personatges que recorden l’evolució de les persones que ara tenen uns quaranta anys i una ressenya, entre la crònica sentimental i el testimoni subjectiu, d’alguns fets que han marcat les nostres vides per sempre.

L’elaboració d’aquesta obra ha comptat amb un ajut a la creació literària de la Institució de les Lletres Catalanes l’any 1995.