Qui és qui
La base de dades de les Lletres Catalanes
Categoria: Poesia
Editorial:
Primera edició: 1971
Ciutat on es publica: València
Localitzacions al llibre:
Traduït: No
Dades generals Llibre
Argument
És un poemari el qual està constituït per tres seccions:
En la primera secció del Llibre de meravelles el poeta s’identifica amb els que comparteixen amb ell unes determinades formes de vida. Són els seus i li serveixen d’ancoratge vital. D’aquí parteix per fer el seu propi itinerari vital que, com al Fèlix lul·lià, inexpert i jove, l’instruirà sobre les “meravelles” del món.
La secció central parteix d’episodis i anècdotes que transcorren entre els 12 anys (moment en què s’inicia la Guerra Civil Espanyola) i la trentena de l’autor (moment del matrimoni i de la responsabilitat d’una família). Com que l’adolescència i la joventut del poeta transcorren durant la guerra i, sobretot, en la postguerra, aquest és el llibre estellesià de la postguerra per excel·lència. Forma part dels Manuscrits de Burjassot, que reconstrueixen l’ambient de l’època.
A la darrera secció del llibre, el poeta, casat i responsable d’una família, troba un destí. La seva responsabilitat no s’esgota, però, en la família, sinó que aquesta l’imbrica encara més en la comunitat.
Fragment Text Literari
Els amants
La carn vol carn.
AUSIÀS MARCH.
NO hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l’amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l’amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peçó d’una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge,
i tenim l’enyorança amarga de la terra,
d’anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l’edat, i tot això i allò.
No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d’amants com nosaltres en són parits ben pocs.
Text:
ASSUMIRÀS la veu d’un poble...
ASSUMIRÀS la veu d’un poble,
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs, i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.
No t’han parit per a dormir:
et pariren per a vetlar
en la llarga nit del teu poble.
Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.
Ja no existiran les paraules,
sinó l’home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci.
Deixaràs de comptar les síl•labes,
de fer-te el nus de la corbata:
seràs un poble, caminant
entre una amarga polseguera,
vida amunt i nacions amunt,
una enaltida condició.
No tot serà, però, silenci.
Car diràs la paraula justa,
la diràs en el moment just.
No diràs la teua paraula
amb voluntat d’antologia,
car la diràs honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna posteritat,
com no siga la del teu poble.
Potser et maten o potser
se’n riguen, potser et delaten;
tot això són banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res si no s’és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.
Demà serà una cançó
Ah dol, ab gauig, ab mals, ab sanitatt
PERE MARCH
ANIMAL de records, lent i trist animal,
ja no vius, sols recordes. Ja no vius sols recordes
haver viscut alguna volta en alguna banda.
Felicitat suprema, l’hora d’escriure els versos.
No els versos estellats, apressats, que escrivies,
sinó els versos solemnes —solemnes?—- del record.
Et permets recordar amb un paisatge i tot:
les butaques del cine, el film que es projectava,
del que no vàreu fer gens de cas, està clar:
i evoques 1’Albareda, les granotes del riu,
les carcasses obrint-se en el cel de la fira,
tota València en flames 1a nit de Sant Josep
mentre fèieu l’amor en aquella terrassa.
Animal de records, lent i trist animal,
ara evoques i penses la carn fresca i suau
per on les teves mans o els teus besos anaven,
la glòria d’unes teles alegres i lleugeres,
els cavallons de tecles rovellades, la brossa
que creixia, adorable, de sobte, entre les teules.
Animal de records, lent i trist animal.
Text: