Missa pagesa

Jo, Déu, la mamífera,
miro embadocada l’univers i les coses invisibles
i miro la puça que hi ha a la panxa de la meva gossa.
¿Em mirarà també ella així
amb aquesta espiritual complaença?
¿Voldrà la puça aventurar la hipòtesi
dels universos trismegistos?
¿Sentirà la puça de sobte un desig infinit d’amor
i l’anomenarà Déu? Déu, Déu.
¿L’anomenarà Déu en un càntic
des dels microbis que jeuen immòbils a la panxa de la puça
i cap avall i cap amunt fins a la meva mà o més encara?
¿Se sentirà la puça infinitament poderosa
a la panxa de la meva gossa?
¿Pensarà a destruir el bosc dels suaus, llargs pèls
que la tardor arrenca i m’omplen el pis de volves?
¿Pensarà en una guerra nuclear?
¿Sentirà la puça l’occidentalitat del buit dels segles?
¿Anirà la puça al psicoterapeuta o al psiquiatre
quan intueixi que és mirada per algú que mira?
¿Culparà son pare i sa mare, la puça, d’aquesta neurosi?
¿O m’anomenarà Dea? O el que és molt pitjor:
anomenarà Dea la meva gossa, pensarà
que és la filla de la meva gossa?
¿Es farà també preguntes tan estúpides com jo?
¿Crucificarà altres puces?

Vai parir un imbècil, un ingenu.
Jo el vai fer a les meues entranyes.
El vai parir en un món d’escurçons,
en un món de rates empestades i pudents.
Si pogués me’l tornaria a ficar dins,
l’empenyaria com un tampó cap a les entranyes,
com un farcit de carn cap a dins del pollastre.
Vai parir-lo, sí, però:
He de veure patir així aquest innocent?
He de veure com és maltractat pels porcs?
He de sentir com li diuen boig, els necis?
He de topar amb la rialleta nauseabunda
dels anormals que el jutgen?
Aquest idiota que va amb el cor a la mà
en un món ple de feres
és el meu fill. Sí, el meu fill.
Ah, la dona estèril, la que mai ha parit,
la que mai ha vist sortir un monstruós àngel
de les seves carns i venes!
La que mai sentirà el dolor de veure l’altre
regnant i aixafant el fill de la humanitat!!!
Demano que Ella em comprengui. Ell és un imbècil,
un ingenu, una bona persona, gairebé un orat.
Jo sóc la seva mare, si algú en té la culpa…
Carn meva… quina revolta no m’has fet…