Non si male nunc

Avui,
aniversari del dolor.
Destapo, doncs, una altra ampolla negra
i torno a encendre les espelmes còmplices.

És l’hora de l’enyor estèril, l’hora
de plorar els esquelets d’aquelles naus
que mai no es van cremar i que van deixar-nos
les estelles podrides clavades al pulmó.

Enterrades en un pastís de cendres,
les espelmes esperen que les bufi
amb un poc menys d’agror que l’any passat.

Avui, però, sóc jo qui els faig l’ullet
i les convido a beure vi calent i a emborratxar-nos:

l’aniversari era ahir
i no vaig recordar-me’n.