Noves siluetes epigramàtiques

Ara gras, ara prim, amb la mirada un xic esbarriada i uns nervis que li fan ballar el bigoti.
Intrèpid pintor literari de paisatges urbans i rurals, i de la vida dels camionistes.
Peoner de la cançó catalana, ha exaltat Georges Brassens i ha teixit ironies amb les cordes de la seva guitarra fidel i popular.
Puntual a totes les cites de la sensibilitat catalana, sota el lema de «És perillós fer-se esperar».