Obra poètica, Vol.4. 1991-2003

De llevant a ponent, tots els deixants
són rastres de perfum que tonifiquen,
i un cop de vent mescla el fonoll marí
amb la menta de bosc, el fenc madur
amb la suau fragància de les roses.
Compacta com un vi, la solitud
se’ns pobla dels records que els anys mantenen
en un racó exquisit de la memòria.
I així creixem, hereus d’un culte antic
que gronxola l’aroma i el misteri
en un sol gest ritual i solemne.

Algú potser, anys a venir, dirà
un per un tots els noms de les ciutats
i en cada nom s’hi sentirà el batec
d’una sola i magnífica cadència,
perquè no hi ha molts cors, sinó un de sol
i el seu ritme el compassen les onades.
Algú potser es perdrà per uns carrers
desconeguts, i de sobte, amb sorpresa,
una rialla, un gest, unes paraules
que no entendrà li amoixaran el cor
i es sentirà davant de casa seva.